P.26. Ressenya de tertúlia sobre l'educaciò literària

En aquesta ressenya es va a parlar sobre que es un cànon literari i les maneres d’expressar-lo a les aules. La definició de cànon literari no la podem obtenir com a qual, es tracta d’una mescla de dos conceptes. Per una par un cànon és un llistat o un catàleg que recull aquell que es considera com un model a seguir. Per l’altra part literari es la part que està vinculada a la literatura.

Es coneix com cànon literari al llistat d’obres clàssiques que formen part de l’alta cultura literària. Aquestes obres ja siga per les seues característiques formals, la seua originalitat o la seua qualitat, han aconseguit tindre transcendència generació rere generació i inclòs tenen transcendència mes enllà de les fronteres del país d’origen de l’obra, així dons son obres universals i sempre estan vigents.

Es important mencionar que el cànon literari no es troba tancat, amb l’abans de la historia nous escriptors poden passar a considerar-se clàssic i incloure les seues obres en el llistat de cànon literari.  A mes també hi ha que tindre en conter que el cànon literari de la cultura occidental no es igual que el de les altres cultures per exemple al cànon literari àrab apareixen obres com “las mil y una noches”.

En l’actualitat no tenim un cànon literari acceptat plenament, però si que hi ha guies i seleccions que es realitzen individualment o de forma col·lectiva per els professors o especialistes fent així mes fàcil les tasques dels mediadors a l’hora de la comprensió lectora dels nostres alumnes. recordem que els mediadors seran els encarregats de estar amb els alumnes mentre lligen per si accés aquests tenen algunes dubtes sobre la lectura, fent així que els lectors entenguen l’obra completament encara que presenten dificultats per entendre-la, ja que tindran el recolzament extern d’un mediador.

Per a poder llegir posteriorment les obres clàssiques que formen el cànon literari de la literatura occidental hem de fer lectors amb una lectura competent.

Durant la tertúlia a l’aula, es van exposar idees com fer tertúlies de literatura conjuntament en pares i alumnes o fer una setmana cultural per treballar les diferents obres.

La idea de les tertúlies era llegir un capítol d’un llibre clàssic adaptat, ja que ha d’anar en funció de la edat que tinguen els nostres alumnes,  i fer un comentari crític posterior a la lectura del capítol. Així mitjançant el diàleg i el treball cooperatiu podrem arribar al coneixement de la literatura i anar creant lectors competents.

Per altra banda es va comentar la idea de fer una setmana cultural en la qual podem llegir fragments de llibres i fer dibuixos relacionats amb el llibre amb els alumnes de infantil o realitzar assemblees amb els xiquets i xiquetes de primària per crear debats i enriquir-nos molt amb la literatura i els conceptes que es troben als llibres.

Per acabar la ressenya m’agradaria comentar la importància que han de tindre els professors i professores a l’hora de fomentar la lectura de literatura clàssica i mes cultural ja que es tracta d’un tipus d’obres que a l’alumnat no li crida tant l’atenció ja que son obres un poc més tècniques que les llegides per elles i ells. Una bona forma de cridar-los l’atenció cap a aquest tipus d’obres seria fent activitats prèvies a la lectura i introduint un poc el que pot aparèixer al llibre. Per exemple per presentar una adaptació de l’obra del quixot podem parlar als alumnes de batalles contra elements fantàstics que un personatge del llibre lliurarà.  Hem de fer gaudir els nostres alumnes amb la lectura i així si aconseguirem fer d’ells i elles uns lectors competents en el futur.

RESSENYA P27 - GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

Gramàtica de la fantasia està escrita per Gianni Rodari. Aquest autor va fer una important contribució a la renovació de la literatura infantil, escrivint més de 25 obres i sent guardonat en diverses ocasions, rebent fins i tot el premi Hans Christian Andersen. En el llibre l'autor exposa diverses modes de treballar la imaginació, fantasia i creativitat com a part del procés d'aprenentatge i sempre tenint en compte el joc, ja que  mitjançant aquest, els nens i nenes són capaços d'utilitzar la seva creativitat per fer noves històries, ja sigui combinant paraules, afegint prefixos o aprofitant una errata ortogràfica que cometin els nens.

En el seu afany de transformar tot el que ens envolta en noves històries, divideix el seu llibre en 44 capítols, afegint un últim anomenat “fitxes” on fa alguns aclariments de tot el llegit.

Al llarg de l’obra Rodari descriu les seues pròpies experiències de les converses que va mantenir al març de 1972 a la ciutat de Reggio Emilia amb 50 educadors, per donar a conèixer la seua teoria sobre la fantasia.

Així que el llibre està pensat per a la infància i  amb el fi de ser un instrument per als mestres i les famílies que vulguin endinsar-se al meravellós món de la creació d'històries fomentant en els nens un pensament lliure:

“Confie que el llibret sigui també útil per qui creu en la necessitat que la imaginació tinga el seu lloc en l'ensenyament; per qui té fe en la creativitat infantil; per qui sàpigues quina virtut alliberadora pot tenir la paraula. “Tots els usos de la paraula per a tots”, em sembla un lema bo i amb agradable so democràtic. No per que tots siguen artistes, sinó per que ningú sigui esclau”. P. 13.

Alguna de les tècniques que més m'han agradat, és per eixemple “el binomi fantàstic”,  que a més la nomena al llarg de tot el llibre. Es tracta d'inventar una història mitjançant dues paraules. Però per a que el joc tinga sentit és important que hi hagi certa distància entre ambdues. En el seu exemple ens mostra les paraules “gos” i “armari” i sorgeixin les històries és imprescindible unir les paraules amb preposicions i articles: El gos amb l'armari, l'armari del gos, el gos sobre l'armari… En altre capítol amb “l'error creatiu”, Rodari ens comenta com una errata ortogràfica pot donar lloc a tot tipus d'històries, ja que en tota errata es troba la possibilitat d'una història. D’un dels eixemples que posa Rodari mostra el d'un nen que va confondre la j amb la g, escrivint “gota” en comptes de “jota” i li va suggerir que inventés la història d'un ball anomenat “gota”. Amb aquesta tècnica l'autor ens dóna a entendre que els mestres podem ajudar als nens jugant amb les errates sense limitar-nos a corregir amb una marca vermella, ja que d'aquesta forma las errates  triguen més a ser superades:

“errar és humà, perdonar és diví, diu una vella sentència. La nova podria dir: errar és humà, inventar és diví”. P. 54

Una altra tècnica que m'ha semblat molt interessant és “La matemàtica de les històries”. En aquest capítol Rodari manifesta que es poden aprendre diversos conceptes matemàtics com “gran”, “petit”, “alt”, “baix”… sense necessitat de manipular, sinó simplement “comprenent històries”.

D'altra banda, de les tècniques que proposa per a que les famílies les treballen a casa, m'ha agradat molt la de “el nen com a protagonista”, en aquest capítol infereix en la importància de no utilitzar històries per criticar al nen, sinó d'utilitzar-les per a que ells s'imaginin. Ja que, com diu Rodari “Per conèixer-se, cal poder imaginar-se”. També comenta que perquè sorgeixin efecte aquestes històries han de ser creades amb persones del seu voltant (la seva tia, el seu germà, el forner, etc) perquè els nens d’aquesta edat no són capaços d'imaginar coses fora del seu abast. Una altra de les tècniques propostes per a les famílies i que em sembla molt interessant és “histories tabú”, amb ella l'autor crítica el caràcter tabú d'alguns temes o paraules com el sexual o el d'algunes funcions corporals, que a més desperten l’interès del nen  però els diuen que “no està be” parlar sobre això. Rodari apunta que hauria de poder parlar-se tant en la família com a l'escola amb total llibertat i no solament en termes científics, i per a això inventa històries sobre la “caca” fent que aquest llenguatge excrementici tingui una funció alliberadora.

D'altra banda m'agradaria destacar la crítica que fa Rodari al model educatiu on en moltes ocasions els nens i nenes són obligats a llegir llibres a l'escola amb un examen final. Ell comenta que aquesta no és manera de fomentar la lectura i que per això hi ha molts nens que no els agrada llegir:

“Si es proposa una situació burocràtica, si al llibre l'hi maltracta com a instrument d’exercitacions (còpies, resums, anàlisi gramatical, etc.), sufocat pel mecanisme tradicional: <examen-judici>, podrà fer la tècnica de la lectura, però no el gust.” P.208.

Crec que Rodari té molta raó amb aquesta afirmació, ja que les lectures obligatòries fan que els nens rebutgin la literatura perquè no estan fent-ho per plaer. Per això és important incentivar aquest plaer per la lectura seleccionant acuradament les obres, amb el fi que s'adaptin als seus interessos, siguin divertides i els permeti connectar amb la fantasia. De manera que el nen pugui sentir-se identificat amb el que llegeix i el duga a fer-se preguntes i despertar la seva curiositat per buscar altres lectures, sols per simple plaer.

Com a conclusió m'agradaria dir que aquest llibre és tota una inspiració per als mestres. T'ofereix infinites possibilitats per treballar la literatura, i sent nosaltres els mediadors, està a les nostres mans que els nens i nenes rebutgin la lectura o es converteixin en intrèpids lectors. A més d'aquest fet també et fa reflexionar sobre la importància de la literatura com a aprenentatge integral de l'alumnat, ja que per mig d'ella s'obtenen aprenentatges significatius, es fomenta la creativitat, instrument essencial per a la resolució de problemes i finalment ens permet obtenir un pensament lliure, perquè llegir ens fa pensar i el pensament ens fa lliures.

“<Creativitat> és sinònim de <pensament divergent>,es a dir,  capaç de trencar contínuament els esquemes de l'experiència. És <creativa> una ment sempre activa, sempre fent-se preguntes, descobrint problemes on els altres troben respostes satisfactòries, capaç de  fer judicis autònoms i independents, que rebutja el codificat, que torna a manipular objectes i conceptes sense deixar-se inhibir pels conformismes.” P.235.

RESSENYA P20: LLIBRE LITERATURA INFANTIL - HARRY POTTER

Harry Potter i la pedra filosofal és el primer de la saga de 7 llibres escrits per Joanne Rowling, qui gràcies a ells ha guanyat múltiples premis i venut més de 450 milions d'eixemplars, passant de ser pobre a multimilionària en només cinc anys.

Harry Potter i la pedra filosofal ens explica la història de Harry un xiquet orfe que és obligat a viure amb els seus oncles Petunia i Vernon i amb el seu cosí Dudley per no tenir més família. Els tres odien a Harry i l'ho i fan saber diàriament. El menyspreen a tota hora sense donar-li cap mostra d'afecte. El fan dormir a l'armari de rebost i usar la roba vella del seu cosí. Harry es troba trist, sol, incomprès i quan sent molta ràbia interna succeeixen coses al seu voltant que ni ell mateix aconsegueix entendre  però així i tot és castigat.

Un bon dia arriba una carta on li comuniquen que ha estat acceptat com a alumne al col·legi Hogwarts de Màgia i Fetilleria. El seu oncle Vernon en veure el que anuncia la carta intenta que el noi no es faci amb ella, però finalment gràcies a centenars d'òlibes que omplin la casa de cartes, Harry pot llegir-la i adonar-se que no és algú corrent, és un mag.

A partir d'aquest moment descobreix un nou món, un món al que sempre va pertànyer però que fins al moment ignorava. A Hogwarts aprèn encantaments i tàctiques de defensa contra les arts fosques. També coneix nous amics, entre ells Ron i Hermione amb els qui crea un vincle afectiu que els unirà per sempre.

Conforme passen els dies Harry s'adona que no és un mag més, i encara que molts intenten protegir-li, hi ha coses que han succeït en el seu passat que li persegueixen i perseguiran per sempre.

En primer lloc he triat aquest llibre perquè va tenir molta importància en la meva vida  ja que em va permetre navegar per mons impossibles d'accedir si no és a mitjançant els llibres. Gràcies a aquest llibre vaig tornar a creure en la màgia. Des del meu punt de vista, somiar, imaginar, crear el teu propi món mitjançant la lectura és obrir una porta a l'aprenentatge i al plaer per la lectura.

En segon lloc crec que és un llibre carregat d'ensenyaments  ja que ens mostra el valor de l'amistat i de la confiança en els altres, així mateix la importància de la saviesa, la valentia i el coratge, i encara que els camins moltes vegades no són fàcils, sent noble i posant el cor, l'ànima i la ment en allò que realment desitges et porta a aconseguir l'èxit  que t'has proposat.

Finalment, opine que és un llibre molt recomanable per als nens i nenes d'entre 9 i 12 anys, d'una banda per a que els nens gaudeixin amb la lectura i reforcin el seu hàbit lector i d'altra banda, perquè pense que reuneix les característiques fonamentals que ha de tenir un llibre de LIJ: existeix un equilibri entre l'estètica, el component educatiu i l'adequació al lector. A més crec que  els pot permetre potenciar la seva imaginació, creativitat i reflexió, desenvolupant un pensament crític que els faci créixer internament.

RESSENYA P18: LLIBRE LITERATURA INFANTIL (TERTULIA) - L´ULL DE LA MÒMIA

L’ull de la mòmia està escrit per Jesús Cortés Zarzoso, qui és traductor i escriptor de literatura infantil i juvenil, i gràcies a aquest llibre va guanyar el premi de narrativa Infantil Vicent Silvestre en 1999.

Aquest llibre comença quan els pares de Max es van de vacances i aquest i els seus dos amics, Manel i Diana, es queden a cura del seu avi, el Professor Esteve.

El Professor Esteve és un egiptòleg jubilat que ha dedicat tota la vida a la seua passió, les mòmies. I just al moment que ha de cuidar dels xiquets descobreix que la mòmia del faraó Amenenhet III pot ser robada del museu d'arqueologia i amb la idea de protegir a la mòmia, agafa als nens i es van correnguent al museu.

Quan arriben al museu Max no pot reprimir l'impuls de tocar l'ull de la mòmia del faraó Amenemhet III, i la maledicció que pesa sobre la mòmia recau sobre Max, posant-se-li les ungles negres. En aquest moment al professor Esteve se li ocorris com podria trencar el malefici, i llavors comença l'aventura per als quatre personatges: solcant els cels amb una avioneta, saltant en paracaigudes, visitant diferents ciutats… i gràcies al treball en equip aconsegueixen resoldre totes les situacions difícils i arribar al seu objectiu.

En primer lloc he triat aquest llibre perquè està carregat d'aventures, suspens, intriga, misteri i a la mateixa vegada de molt humor. Des del meu punt de vista les novel·les de misteri enganxen al lector perquè ens fan viure la història en primera persona desitjant conèixer el desenllaç. I crec que és una temàtica que als xiquets i joves els fascina.

En segon lloc he trobat valors molt positius en aquest llibre; La curiositat, el treball en equip, l'amistat, l'esforç, l'astúcia, la valentia, la igualtat de gènere… Totes aquestes qualitats van apareixent al llarg del llibre, i veiem com per exemple Manel, que té necrofòbia, arriba a superar els seus pors amb molt esforç i l'ajuda dels seus amics. Així que aquest llibre pot fer reflexionar als menuts, demostrant-los que és possible enfrontar-se als pors i vèncer-los.

Altre dels valors que m'agradaria destacar és el de la igualtat de gènere, ja que en el llibre Diana és la més astuta, audaç i valenta dels tres protagonistes. Crec que aquest personatge és molt important perquè trenca amb l'estereotip creat per la societat, en el qual la dona és delicada i poregosa. Llibres que inculquin aquest tipus de valors ajudaran als nens i nenes a destruir els missatges sexistes als que els exposen des del seu naixement.

Finalment, crec que és un llibre molt recomanable per a nens d'entre 11 i 12 anys, i no solament perquè els nens gaudeixen amb la lectura i reforcin el seu hàbit lector, sinó perquè també pot despertar l'interès per la història d'antigues civilitzacions, en aquest cas d'Egipte. Fent per eixemple un projecte o treballs de recerca sobre aquesta cultura. Per altra banda aquesta historia i els valors que ens mostra els farà créixer, desenvolupant els seus propis judicis i opinions. Qualitats molt importants per a la maduració personal dels nens.

RESSENYA P19: LLIBRE LITERATURA INFANTIL (TERTULIA) - T´HE AGAFAT, CAPUTXETA!

RESSENYA P21: LLIBRE LITERATURA INFANTIL

P.24. Ressenya recurs per a l'educació literària escrita.

"Un dia entres en una biblioteca i, sense saber com, trobes en un racó, sobre una taula, llibres que no coneixes. I els toques, els agafes, els olores, els obris i mires amb avidesa el seu contingut"

(Mariano Coronas)

Les biblioteques són llocs on accedir a la informació i centres d'oci on es pot gaudir del plaer de llegir de forma gratuïta. ofereixen tot tipus de llibres i manuals , i organitzen activitats per al foment de la lectura.

Per tot allò, és important que l'alumnat conega el funcionament d'una biblioteca pública, i poder fer-ne ús, així aquest serà un dels nostres objectius amb la visita.

Aquesta activitat està pensada tant per a alumnes d'infantil com de primària, ja que les dues etapes poden gaudir tant de les instal·lacions de la biblioteca com dels llibres i activitats que trobem en ella.

Primerament, es pot plantejar una activitat prèvia de motivació, com ara alguna endevinalla o algun jeroglífic la resposta de la qual siga la paraula "biblioteca". Seguidament, la classe pot rebre una invitació del bibliotecari per recórrer-la i visitar les dependències.  Altres opcions que es poden plantejar per a fer la primera part a mode d'introducció són jocs d'acumular paraules, per exemple podem començar amb la frase "A la biblioteca hi ha...." i apuntar a la pissarra tot allò que els nostres alumnes pensen quan escolten aquesta paraula. També podem buscar informació sobre biblioteques per tal de saber coses curioses com quina va ser la primera biblioteca de la història, per què van aparèixer i adquirir d'aquesta manera més coneixements.

Abans de fer aquesta activitat, cal explicar prèviament quines són les funcions de la biblioteca i quina actitud cal mantenir al llarg de la visita (silenci i respecte), ja que al ser una activitat que es farà fora del centre educatiu existeix un perill major de dispersió. És recomanable plantejar una sèrie de preguntes per fer-li al bibliotecari, que sorgiran de les pròpies inquietuds de l'alumnat.

Una vegada al lloc, el bibliotecari rebrà al grup i es presentarà, potser tinga alguna animació per introduir als alumnes en el món bibliotecari. Explicarà què és una biblioteca, per a què s'aprofita i com s'utilitza. Tot seguit, farà un recorregut per tal que els xiquets observen l'amplitud d'aquesta i les diverses sales que podem trobar. Una vegada acabada aquesta part, els alumnes podran formular les preguntes preparades a classe i les que hagen sorgit durant la visita. Per finalitzar la visita, cadascun dels visitants es farà un carnet bibliotecari i agafarà un llibre que comentarà a classe i explicarà a la resta com si fora un contacontes.

Els objectius que volem aconseguir amb aquesta activitat són els següents:

• -   Establir una relació de quotidianitat amb la biblioteca, com a lloc de lectura, de recerca d'informació... I familiaritzar-se amb la distribució d'espais, l'organització...
• -        Aprendre a accedir a la informació i al material que es troba emmagatzemat a les biblioteques.
• -        Acostumar-se a demanar ajuda i assessorament al bibliotecari.
• -        Respectar l'ambient de silenci, harmonia i tranquil·litat de les biblioteques al mateix temps que es gaudeix d'aquest lloc.
• -        Descobrir el plaer de manipular els nombrosos materials que s'hi troben.
• -        Aprendre a buscar informació seguint pautes universals.
• -   Utilitzar el servei de préstec de la biblioteca per a reforçar els sentiments de compartir i de responsabilitat en el compliment dels terminis de lliurament.
• -        Millora de la competència literària.
• -        Desinhibició front a la resta d'alumnes.
• -         Potenciar la capacitat creativa.

Una de les coses importants que hem de pensar a l'hora de fer aquesta activitat és que al eixir fora del centre, la probabilitat de que els alumnes es dispersen és més alta. Per això haurem de planificar molt detalladament l'activitat i conscienciar els xiquets.             

Aquesta via es una bona forma d'apropar als més menuts a la lectura, ja que poden trobar tot tipus de llibres i experimentar fins trobar el gènere que més els agrade. Així, si són ells els que elegeixen allò que van a llegir serà més fàcil que s'endinsen en el món lector i aprenguen a gaudir d'un bon llibre.

 També és interessant exercitar la part de parlar en públic i memoritzar una història intentant que els alumnes siguen contacontes per tal de treballar la millora de la competència literària, l'entonació, el ritme, la fluïdesa lectora, la creativitat, la capacitat de representació...

La visita a al biblioteca és una activitat molt adequada per al foment lector perquè a més de poder accedir a tot tipus de llibres de consulta, d'oci... poden participar en les diferents activitats que ofereixen com per exemple:

• -        Presentacions de llibres i trobades amb escriptors infantils i juvenils.
• -        Clubs de lectura.
• -        Contacontes
• -        Lectures dramatitzades.
• -        Tallers d'escriptura i de creació literària.