En aquesta ressenya es va a parlar sobre que es un cànon literari i les
maneres d’expressar-lo a les aules. La definició de cànon literari no la podem obtenir
com a qual, es tracta d’una mescla de dos conceptes. Per una par un cànon és un
llistat o un catàleg que recull aquell que es considera com un model a seguir. Per
l’altra part literari es la part que està vinculada a la literatura.
Es coneix com cànon literari al llistat d’obres clàssiques que formen part
de l’alta cultura literària. Aquestes obres ja siga per les seues característiques
formals, la seua originalitat o la seua qualitat, han aconseguit tindre transcendència
generació rere generació i inclòs tenen transcendència mes enllà de les
fronteres del país d’origen de l’obra, així dons son obres universals i sempre
estan vigents.
Es important mencionar que el cànon literari no es troba tancat, amb l’abans
de la historia nous escriptors poden passar a considerar-se clàssic i incloure
les seues obres en el llistat de cànon literari. A mes també hi ha que tindre en conter que el
cànon literari de la cultura occidental no es igual que el de les altres
cultures per exemple al cànon literari àrab apareixen obres com “las mil y una
noches”.
En l’actualitat no tenim un cànon literari acceptat plenament, però si que
hi ha guies i seleccions que es realitzen individualment o de forma col·lectiva
per els professors o especialistes fent així mes fàcil les tasques dels
mediadors a l’hora de la comprensió lectora dels nostres alumnes. recordem que
els mediadors seran els encarregats de estar amb els alumnes mentre lligen per
si accés aquests tenen algunes dubtes sobre la lectura, fent així que els
lectors entenguen l’obra completament encara que presenten dificultats per
entendre-la, ja que tindran el recolzament extern d’un mediador.
Per a poder llegir posteriorment les obres clàssiques que formen el cànon
literari de la literatura occidental hem de fer lectors amb una lectura
competent.
Durant la tertúlia a l’aula, es van exposar idees com fer tertúlies de
literatura conjuntament en pares i alumnes o fer una setmana cultural per
treballar les diferents obres.
La idea de les tertúlies era llegir un capítol d’un llibre clàssic adaptat,
ja que ha d’anar en funció de la edat que tinguen els nostres alumnes, i fer un comentari crític posterior a la
lectura del capítol. Així mitjançant el diàleg i el treball cooperatiu podrem
arribar al coneixement de la literatura i anar creant lectors competents.
Per altra banda es va comentar la idea de fer una setmana cultural en la
qual podem llegir fragments de llibres i fer dibuixos relacionats amb el llibre
amb els alumnes de infantil o realitzar assemblees amb els xiquets i xiquetes
de primària per crear debats i enriquir-nos molt amb la literatura i els
conceptes que es troben als llibres.
Per acabar la ressenya m’agradaria comentar la importància que han de
tindre els professors i professores a l’hora de fomentar la lectura de
literatura clàssica i mes cultural ja que es tracta d’un tipus d’obres que a l’alumnat
no li crida tant l’atenció ja que son obres un poc més tècniques que les llegides
per elles i ells. Una bona forma de cridar-los l’atenció cap a aquest tipus d’obres
seria fent activitats prèvies a la lectura i introduint un poc el que pot aparèixer
al llibre. Per exemple per presentar una adaptació de l’obra del quixot podem
parlar als alumnes de batalles contra elements fantàstics que un personatge del
llibre lliurarà. Hem de fer gaudir els
nostres alumnes amb la lectura i així si aconseguirem fer d’ells i elles uns
lectors competents en el futur.
