P.27. Ressenya Lectura Tècnica (I)

La següent ressenya consta de dos lectures tècniques sobre l’educació literària. La primera lectura es titula Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors i la segona, Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia.

L’autor de la primera lectura és J.C. Girbés, graduat en periodisme que ha dedicat la seua vida professional al camp de l’edició, a mes de col·laborar activament en mitjans de comunicació i és el director de la revista L’illa.

 

En quant a la segona lectura, l’autoria de la mateixa és Anna Ballester, professora de Secundària i amés també desenvolupa la professió de conta-contes. Es tracta d’una especialista en literatura infantil i juvenil. L’autora ha impartit nombrosos cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. Els dos llibres son de la editorial Bromera. Cap dels dos ha sigut guardonat amb una menció o premi literari.

Com ens diu al títol llegir per a créixer es tracta d’una guia per als alumnes lectors. El seu autor ens parlarà de la importància de la lectura. L’obra la podríem dividir en diferents parts:

La primera d’elles tracta sobre la importància de la lectura i comenta que el fet literari no es solament una activitat didàctica sino que també hi pot estar divertida. L’àmbit familiar serà clau en el desenvolupament de la creació d’un àmbit lector en el xiquet o xiqueta. Girbés aconsella que els xiquets i xiquetes estiguen a casa envoltats d’un bon ambient literari i si hi estiguera la possibilitat de tindre una biblioteca a prop de casa molt millor així el xiquet o xiqueta podrà tindre un fàcil accés a qualsevol tipus de llibre o lectura (periòdics, còmics, narrativa, poesia, teatre, etc.). però un dels problemes que ens trobem es que algunes famílies pensen que les lectures son una pèrdua de temps i de diners, a més de pensar que el llegir no aporta realment res al seu fill o filla. En el cas de el preu dels llibres, moltes famílies no saben que existeixen llibreries les quals posen llibres a disposició de la gent a preus molt baixos. Per altra banda sempre es podrà recórrer a la biblioteca per poder accedir a qualsevol tipus de literatura.

A la segona part de la lectura, Girbés tracta d’explicar-nos com fer que els mes menuts tinguen curiositat i gust per els llibres ja que a una persona l’hem de fer lectora mentre es va desenvolupant. Per això la família, com he dit anteriorment, es el principal actiu per a que un xiquet o xiqueta senta interès per la lectura. Però clar, com diu la dita de l’amor a l’odi hi ha un pas i no cal empapussar als mes menuts amb molts llibres o moltes obres literàries perquè sino al final acabaran rebutjant l’activitat lectora.

Per últim en la tercera part, l’autor diu que hem de tenir llibertat absoluta per elegir el llibre que considerem adequat per a nosaltres o per als nostres alumnes. A més segueix unes pautes motivadores per començar la lectura i que aquests continuen i no la abandonen. Que els alumnes no abandonen la lectura que estan realitzant es l’acció principal, per això cal saber com presentar el llibre, com obrir-li les seues portes a l’alumnat i que aquests ho passen bé amb la literatura. Per motivar als alumnes podrem fer activitats de presentació del llibre abans que el comencen a llegir.

En segon lloc tractarem el llibre de poemania. Aquest llibre tracta d’un tipus de lectura que no es dona tant a les aules com es la poesia. L’obra igual que l’anterior també la podem dividir en parts, en aquest cas es divideix tambe en parts diferents.

A la primera part Anna Ballester ens descriu les claus per promoure la lectura de poesia entre els alumnes ja que com he comentat abans es tracta d’un gènere literari que està poc present a les aules. Aquest gènere és una font meravellosa de sentiments i de formes expressives i creatives gaudint d’un ritme i una musicalitat que fan únic aquest gènere literari. La forma com es tracta la poesia en el col·legi es memoritzar i recitar fent que els alumnes en general no adoren la poesia per tant l’abandonen en edats. La millor manera de fer conèixer la poesia es fomentar-la de forma oral, es a dir, amb la transmissió mes continua de poesia per part dels adults als mes menuts.

En la segona part l’autora ens mostra un fum d’activitats per realitzar poesia a l’aula, una de les que m’ha cridat l’atenció es la de poema entonat, es tracta de memoritzar el poema a partir de la entonació, fent entonacions diferents del poema, interrogacions, exclamacions i amb afirmacions. Per realitzar-la repartirem a tots els xiquets i xiquetes el poema. En primer lloc hauran de fer una lectura individual i en silenci per afavorir la comprensió del poema. Després es faran tres grups en la que cadascú dels grups repetiran els versos amb un tipus d’entonació diferent. Sempre es recitarà el mateix vers però cada grup d’una forma. Finalment tots junts recitaran l’estrofa a la vegada.

Seguidament a la tercera part ens planteja activitats per escriure poemes, una de les activitats que més m’ha agradat és la de poema dialogat es tracta d’una activitat per desenvolupar la creativitat i donar llibertat per jugar amb les paraules i convidar a la reflexió sobre el valor de la mètrica en la poesia. Per començar l’activitat es formen dos grups. A cada persona li donarem un full i demanarem que escriguen una pregunta senzilla. Quan hagen escrit les preguntes se les canviaran amb les de l’altre grup i les contestaran. Cada persona haurà de respondre amb una frase que rime amb la pregunta per a formar un redoli.  Si l’activitat es fa a casa i són poques persones l’activitat es passarà a la persona de la dreta perquè responga. Un exemple seria: per que el gos lladra? Per que res li quadra, o per que volen els avions? Per fugir dels taurons.

A la quarta part del llibre es troben les activitats de dramatització de la poesia, una de les que m’ha cridat l’atenció és la de poemes en situacions compromeses,  aquesta activitat es planteja per millorar la lectura expressiva. S’utilitza la dramatització com a recurs didàctic: cal jugar amb el text i descobrir els diferents matisos. També es fomenta el treball en equip. Per realitzar aquesta activitat separarem als alumnes per grups i cadascú elegirà un personatge, realitzarem cartolines en diferents situacions a representar per el grup. Abans de llegit s’agafa un paperet i s’explica la situació que cal representar a partir del poema que prèviament hauran triat entre tots.

Per concloure aquesta ressenya de dos lectures tècniques puc afirmar que he aprés tècniques molt positives per introduir a l’aula i les podem fer servir a diari per a que els alumnes s’interessen per la lectura i per a que obriguen les seues ments al gènere de la poesia així dons no oblidarem aquest fantàstic gènere que no té la importància que li correspon a les aules del nostre sistema educatiu.