P.26. Ressenya de tertúlia sobre l'educaciò literària

En aquesta ressenya es va a parlar sobre que es un cànon literari i les maneres d’expressar-lo a les aules. La definició de cànon literari no la podem obtenir com a qual, es tracta d’una mescla de dos conceptes. Per una par un cànon és un llistat o un catàleg que recull aquell que es considera com un model a seguir. Per l’altra part literari es la part que està vinculada a la literatura.

Es coneix com cànon literari al llistat d’obres clàssiques que formen part de l’alta cultura literària. Aquestes obres ja siga per les seues característiques formals, la seua originalitat o la seua qualitat, han aconseguit tindre transcendència generació rere generació i inclòs tenen transcendència mes enllà de les fronteres del país d’origen de l’obra, així dons son obres universals i sempre estan vigents.

Es important mencionar que el cànon literari no es troba tancat, amb l’abans de la historia nous escriptors poden passar a considerar-se clàssic i incloure les seues obres en el llistat de cànon literari.  A mes també hi ha que tindre en conter que el cànon literari de la cultura occidental no es igual que el de les altres cultures per exemple al cànon literari àrab apareixen obres com “las mil y una noches”.

En l’actualitat no tenim un cànon literari acceptat plenament, però si que hi ha guies i seleccions que es realitzen individualment o de forma col·lectiva per els professors o especialistes fent així mes fàcil les tasques dels mediadors a l’hora de la comprensió lectora dels nostres alumnes. recordem que els mediadors seran els encarregats de estar amb els alumnes mentre lligen per si accés aquests tenen algunes dubtes sobre la lectura, fent així que els lectors entenguen l’obra completament encara que presenten dificultats per entendre-la, ja que tindran el recolzament extern d’un mediador.

Per a poder llegir posteriorment les obres clàssiques que formen el cànon literari de la literatura occidental hem de fer lectors amb una lectura competent.

Durant la tertúlia a l’aula, es van exposar idees com fer tertúlies de literatura conjuntament en pares i alumnes o fer una setmana cultural per treballar les diferents obres.

La idea de les tertúlies era llegir un capítol d’un llibre clàssic adaptat, ja que ha d’anar en funció de la edat que tinguen els nostres alumnes,  i fer un comentari crític posterior a la lectura del capítol. Així mitjançant el diàleg i el treball cooperatiu podrem arribar al coneixement de la literatura i anar creant lectors competents.

Per altra banda es va comentar la idea de fer una setmana cultural en la qual podem llegir fragments de llibres i fer dibuixos relacionats amb el llibre amb els alumnes de infantil o realitzar assemblees amb els xiquets i xiquetes de primària per crear debats i enriquir-nos molt amb la literatura i els conceptes que es troben als llibres.

Per acabar la ressenya m’agradaria comentar la importància que han de tindre els professors i professores a l’hora de fomentar la lectura de literatura clàssica i mes cultural ja que es tracta d’un tipus d’obres que a l’alumnat no li crida tant l’atenció ja que son obres un poc més tècniques que les llegides per elles i ells. Una bona forma de cridar-los l’atenció cap a aquest tipus d’obres seria fent activitats prèvies a la lectura i introduint un poc el que pot aparèixer al llibre. Per exemple per presentar una adaptació de l’obra del quixot podem parlar als alumnes de batalles contra elements fantàstics que un personatge del llibre lliurarà.  Hem de fer gaudir els nostres alumnes amb la lectura i així si aconseguirem fer d’ells i elles uns lectors competents en el futur.

RESSENYA P27 - GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

Gramàtica de la fantasia està escrita per Gianni Rodari. Aquest autor va fer una important contribució a la renovació de la literatura infantil, escrivint més de 25 obres i sent guardonat en diverses ocasions, rebent fins i tot el premi Hans Christian Andersen. En el llibre l'autor exposa diverses modes de treballar la imaginació, fantasia i creativitat com a part del procés d'aprenentatge i sempre tenint en compte el joc, ja que  mitjançant aquest, els nens i nenes són capaços d'utilitzar la seva creativitat per fer noves històries, ja sigui combinant paraules, afegint prefixos o aprofitant una errata ortogràfica que cometin els nens.

En el seu afany de transformar tot el que ens envolta en noves històries, divideix el seu llibre en 44 capítols, afegint un últim anomenat “fitxes” on fa alguns aclariments de tot el llegit.

Al llarg de l’obra Rodari descriu les seues pròpies experiències de les converses que va mantenir al març de 1972 a la ciutat de Reggio Emilia amb 50 educadors, per donar a conèixer la seua teoria sobre la fantasia.

Així que el llibre està pensat per a la infància i  amb el fi de ser un instrument per als mestres i les famílies que vulguin endinsar-se al meravellós món de la creació d'històries fomentant en els nens un pensament lliure:

“Confie que el llibret sigui també útil per qui creu en la necessitat que la imaginació tinga el seu lloc en l'ensenyament; per qui té fe en la creativitat infantil; per qui sàpigues quina virtut alliberadora pot tenir la paraula. “Tots els usos de la paraula per a tots”, em sembla un lema bo i amb agradable so democràtic. No per que tots siguen artistes, sinó per que ningú sigui esclau”. P. 13.

Alguna de les tècniques que més m'han agradat, és per eixemple “el binomi fantàstic”,  que a més la nomena al llarg de tot el llibre. Es tracta d'inventar una història mitjançant dues paraules. Però per a que el joc tinga sentit és important que hi hagi certa distància entre ambdues. En el seu exemple ens mostra les paraules “gos” i “armari” i sorgeixin les històries és imprescindible unir les paraules amb preposicions i articles: El gos amb l'armari, l'armari del gos, el gos sobre l'armari… En altre capítol amb “l'error creatiu”, Rodari ens comenta com una errata ortogràfica pot donar lloc a tot tipus d'històries, ja que en tota errata es troba la possibilitat d'una història. D’un dels eixemples que posa Rodari mostra el d'un nen que va confondre la j amb la g, escrivint “gota” en comptes de “jota” i li va suggerir que inventés la història d'un ball anomenat “gota”. Amb aquesta tècnica l'autor ens dóna a entendre que els mestres podem ajudar als nens jugant amb les errates sense limitar-nos a corregir amb una marca vermella, ja que d'aquesta forma las errates  triguen més a ser superades:

“errar és humà, perdonar és diví, diu una vella sentència. La nova podria dir: errar és humà, inventar és diví”. P. 54

Una altra tècnica que m'ha semblat molt interessant és “La matemàtica de les històries”. En aquest capítol Rodari manifesta que es poden aprendre diversos conceptes matemàtics com “gran”, “petit”, “alt”, “baix”… sense necessitat de manipular, sinó simplement “comprenent històries”.

D'altra banda, de les tècniques que proposa per a que les famílies les treballen a casa, m'ha agradat molt la de “el nen com a protagonista”, en aquest capítol infereix en la importància de no utilitzar històries per criticar al nen, sinó d'utilitzar-les per a que ells s'imaginin. Ja que, com diu Rodari “Per conèixer-se, cal poder imaginar-se”. També comenta que perquè sorgeixin efecte aquestes històries han de ser creades amb persones del seu voltant (la seva tia, el seu germà, el forner, etc) perquè els nens d’aquesta edat no són capaços d'imaginar coses fora del seu abast. Una altra de les tècniques propostes per a les famílies i que em sembla molt interessant és “histories tabú”, amb ella l'autor crítica el caràcter tabú d'alguns temes o paraules com el sexual o el d'algunes funcions corporals, que a més desperten l’interès del nen  però els diuen que “no està be” parlar sobre això. Rodari apunta que hauria de poder parlar-se tant en la família com a l'escola amb total llibertat i no solament en termes científics, i per a això inventa històries sobre la “caca” fent que aquest llenguatge excrementici tingui una funció alliberadora.

D'altra banda m'agradaria destacar la crítica que fa Rodari al model educatiu on en moltes ocasions els nens i nenes són obligats a llegir llibres a l'escola amb un examen final. Ell comenta que aquesta no és manera de fomentar la lectura i que per això hi ha molts nens que no els agrada llegir:

“Si es proposa una situació burocràtica, si al llibre l'hi maltracta com a instrument d’exercitacions (còpies, resums, anàlisi gramatical, etc.), sufocat pel mecanisme tradicional: <examen-judici>, podrà fer la tècnica de la lectura, però no el gust.” P.208.

Crec que Rodari té molta raó amb aquesta afirmació, ja que les lectures obligatòries fan que els nens rebutgin la literatura perquè no estan fent-ho per plaer. Per això és important incentivar aquest plaer per la lectura seleccionant acuradament les obres, amb el fi que s'adaptin als seus interessos, siguin divertides i els permeti connectar amb la fantasia. De manera que el nen pugui sentir-se identificat amb el que llegeix i el duga a fer-se preguntes i despertar la seva curiositat per buscar altres lectures, sols per simple plaer.

Com a conclusió m'agradaria dir que aquest llibre és tota una inspiració per als mestres. T'ofereix infinites possibilitats per treballar la literatura, i sent nosaltres els mediadors, està a les nostres mans que els nens i nenes rebutgin la lectura o es converteixin en intrèpids lectors. A més d'aquest fet també et fa reflexionar sobre la importància de la literatura com a aprenentatge integral de l'alumnat, ja que per mig d'ella s'obtenen aprenentatges significatius, es fomenta la creativitat, instrument essencial per a la resolució de problemes i finalment ens permet obtenir un pensament lliure, perquè llegir ens fa pensar i el pensament ens fa lliures.

“<Creativitat> és sinònim de <pensament divergent>,es a dir,  capaç de trencar contínuament els esquemes de l'experiència. És <creativa> una ment sempre activa, sempre fent-se preguntes, descobrint problemes on els altres troben respostes satisfactòries, capaç de  fer judicis autònoms i independents, que rebutja el codificat, que torna a manipular objectes i conceptes sense deixar-se inhibir pels conformismes.” P.235.

RESSENYA P20: LLIBRE LITERATURA INFANTIL - HARRY POTTER

Harry Potter i la pedra filosofal és el primer de la saga de 7 llibres escrits per Joanne Rowling, qui gràcies a ells ha guanyat múltiples premis i venut més de 450 milions d'eixemplars, passant de ser pobre a multimilionària en només cinc anys.

Harry Potter i la pedra filosofal ens explica la història de Harry un xiquet orfe que és obligat a viure amb els seus oncles Petunia i Vernon i amb el seu cosí Dudley per no tenir més família. Els tres odien a Harry i l'ho i fan saber diàriament. El menyspreen a tota hora sense donar-li cap mostra d'afecte. El fan dormir a l'armari de rebost i usar la roba vella del seu cosí. Harry es troba trist, sol, incomprès i quan sent molta ràbia interna succeeixen coses al seu voltant que ni ell mateix aconsegueix entendre  però així i tot és castigat.

Un bon dia arriba una carta on li comuniquen que ha estat acceptat com a alumne al col·legi Hogwarts de Màgia i Fetilleria. El seu oncle Vernon en veure el que anuncia la carta intenta que el noi no es faci amb ella, però finalment gràcies a centenars d'òlibes que omplin la casa de cartes, Harry pot llegir-la i adonar-se que no és algú corrent, és un mag.

A partir d'aquest moment descobreix un nou món, un món al que sempre va pertànyer però que fins al moment ignorava. A Hogwarts aprèn encantaments i tàctiques de defensa contra les arts fosques. També coneix nous amics, entre ells Ron i Hermione amb els qui crea un vincle afectiu que els unirà per sempre.

Conforme passen els dies Harry s'adona que no és un mag més, i encara que molts intenten protegir-li, hi ha coses que han succeït en el seu passat que li persegueixen i perseguiran per sempre.

En primer lloc he triat aquest llibre perquè va tenir molta importància en la meva vida  ja que em va permetre navegar per mons impossibles d'accedir si no és a mitjançant els llibres. Gràcies a aquest llibre vaig tornar a creure en la màgia. Des del meu punt de vista, somiar, imaginar, crear el teu propi món mitjançant la lectura és obrir una porta a l'aprenentatge i al plaer per la lectura.

En segon lloc crec que és un llibre carregat d'ensenyaments  ja que ens mostra el valor de l'amistat i de la confiança en els altres, així mateix la importància de la saviesa, la valentia i el coratge, i encara que els camins moltes vegades no són fàcils, sent noble i posant el cor, l'ànima i la ment en allò que realment desitges et porta a aconseguir l'èxit  que t'has proposat.

Finalment, opine que és un llibre molt recomanable per als nens i nenes d'entre 9 i 12 anys, d'una banda per a que els nens gaudeixin amb la lectura i reforcin el seu hàbit lector i d'altra banda, perquè pense que reuneix les característiques fonamentals que ha de tenir un llibre de LIJ: existeix un equilibri entre l'estètica, el component educatiu i l'adequació al lector. A més crec que  els pot permetre potenciar la seva imaginació, creativitat i reflexió, desenvolupant un pensament crític que els faci créixer internament.

RESSENYA P18: LLIBRE LITERATURA INFANTIL (TERTULIA) - L´ULL DE LA MÒMIA

L’ull de la mòmia està escrit per Jesús Cortés Zarzoso, qui és traductor i escriptor de literatura infantil i juvenil, i gràcies a aquest llibre va guanyar el premi de narrativa Infantil Vicent Silvestre en 1999.

Aquest llibre comença quan els pares de Max es van de vacances i aquest i els seus dos amics, Manel i Diana, es queden a cura del seu avi, el Professor Esteve.

El Professor Esteve és un egiptòleg jubilat que ha dedicat tota la vida a la seua passió, les mòmies. I just al moment que ha de cuidar dels xiquets descobreix que la mòmia del faraó Amenenhet III pot ser robada del museu d'arqueologia i amb la idea de protegir a la mòmia, agafa als nens i es van correnguent al museu.

Quan arriben al museu Max no pot reprimir l'impuls de tocar l'ull de la mòmia del faraó Amenemhet III, i la maledicció que pesa sobre la mòmia recau sobre Max, posant-se-li les ungles negres. En aquest moment al professor Esteve se li ocorris com podria trencar el malefici, i llavors comença l'aventura per als quatre personatges: solcant els cels amb una avioneta, saltant en paracaigudes, visitant diferents ciutats… i gràcies al treball en equip aconsegueixen resoldre totes les situacions difícils i arribar al seu objectiu.

En primer lloc he triat aquest llibre perquè està carregat d'aventures, suspens, intriga, misteri i a la mateixa vegada de molt humor. Des del meu punt de vista les novel·les de misteri enganxen al lector perquè ens fan viure la història en primera persona desitjant conèixer el desenllaç. I crec que és una temàtica que als xiquets i joves els fascina.

En segon lloc he trobat valors molt positius en aquest llibre; La curiositat, el treball en equip, l'amistat, l'esforç, l'astúcia, la valentia, la igualtat de gènere… Totes aquestes qualitats van apareixent al llarg del llibre, i veiem com per exemple Manel, que té necrofòbia, arriba a superar els seus pors amb molt esforç i l'ajuda dels seus amics. Així que aquest llibre pot fer reflexionar als menuts, demostrant-los que és possible enfrontar-se als pors i vèncer-los.

Altre dels valors que m'agradaria destacar és el de la igualtat de gènere, ja que en el llibre Diana és la més astuta, audaç i valenta dels tres protagonistes. Crec que aquest personatge és molt important perquè trenca amb l'estereotip creat per la societat, en el qual la dona és delicada i poregosa. Llibres que inculquin aquest tipus de valors ajudaran als nens i nenes a destruir els missatges sexistes als que els exposen des del seu naixement.

Finalment, crec que és un llibre molt recomanable per a nens d'entre 11 i 12 anys, i no solament perquè els nens gaudeixen amb la lectura i reforcin el seu hàbit lector, sinó perquè també pot despertar l'interès per la història d'antigues civilitzacions, en aquest cas d'Egipte. Fent per eixemple un projecte o treballs de recerca sobre aquesta cultura. Per altra banda aquesta historia i els valors que ens mostra els farà créixer, desenvolupant els seus propis judicis i opinions. Qualitats molt importants per a la maduració personal dels nens.

RESSENYA P19: LLIBRE LITERATURA INFANTIL (TERTULIA) - T´HE AGAFAT, CAPUTXETA!

RESSENYA P21: LLIBRE LITERATURA INFANTIL

P.24. Ressenya recurs per a l'educació literària escrita.

"Un dia entres en una biblioteca i, sense saber com, trobes en un racó, sobre una taula, llibres que no coneixes. I els toques, els agafes, els olores, els obris i mires amb avidesa el seu contingut"

(Mariano Coronas)

Les biblioteques són llocs on accedir a la informació i centres d'oci on es pot gaudir del plaer de llegir de forma gratuïta. ofereixen tot tipus de llibres i manuals , i organitzen activitats per al foment de la lectura.

Per tot allò, és important que l'alumnat conega el funcionament d'una biblioteca pública, i poder fer-ne ús, així aquest serà un dels nostres objectius amb la visita.

Aquesta activitat està pensada tant per a alumnes d'infantil com de primària, ja que les dues etapes poden gaudir tant de les instal·lacions de la biblioteca com dels llibres i activitats que trobem en ella.

Primerament, es pot plantejar una activitat prèvia de motivació, com ara alguna endevinalla o algun jeroglífic la resposta de la qual siga la paraula "biblioteca". Seguidament, la classe pot rebre una invitació del bibliotecari per recórrer-la i visitar les dependències.  Altres opcions que es poden plantejar per a fer la primera part a mode d'introducció són jocs d'acumular paraules, per exemple podem començar amb la frase "A la biblioteca hi ha...." i apuntar a la pissarra tot allò que els nostres alumnes pensen quan escolten aquesta paraula. També podem buscar informació sobre biblioteques per tal de saber coses curioses com quina va ser la primera biblioteca de la història, per què van aparèixer i adquirir d'aquesta manera més coneixements.

Abans de fer aquesta activitat, cal explicar prèviament quines són les funcions de la biblioteca i quina actitud cal mantenir al llarg de la visita (silenci i respecte), ja que al ser una activitat que es farà fora del centre educatiu existeix un perill major de dispersió. És recomanable plantejar una sèrie de preguntes per fer-li al bibliotecari, que sorgiran de les pròpies inquietuds de l'alumnat.

Una vegada al lloc, el bibliotecari rebrà al grup i es presentarà, potser tinga alguna animació per introduir als alumnes en el món bibliotecari. Explicarà què és una biblioteca, per a què s'aprofita i com s'utilitza. Tot seguit, farà un recorregut per tal que els xiquets observen l'amplitud d'aquesta i les diverses sales que podem trobar. Una vegada acabada aquesta part, els alumnes podran formular les preguntes preparades a classe i les que hagen sorgit durant la visita. Per finalitzar la visita, cadascun dels visitants es farà un carnet bibliotecari i agafarà un llibre que comentarà a classe i explicarà a la resta com si fora un contacontes.

Els objectius que volem aconseguir amb aquesta activitat són els següents:

• -   Establir una relació de quotidianitat amb la biblioteca, com a lloc de lectura, de recerca d'informació... I familiaritzar-se amb la distribució d'espais, l'organització...
• -        Aprendre a accedir a la informació i al material que es troba emmagatzemat a les biblioteques.
• -        Acostumar-se a demanar ajuda i assessorament al bibliotecari.
• -        Respectar l'ambient de silenci, harmonia i tranquil·litat de les biblioteques al mateix temps que es gaudeix d'aquest lloc.
• -        Descobrir el plaer de manipular els nombrosos materials que s'hi troben.
• -        Aprendre a buscar informació seguint pautes universals.
• -   Utilitzar el servei de préstec de la biblioteca per a reforçar els sentiments de compartir i de responsabilitat en el compliment dels terminis de lliurament.
• -        Millora de la competència literària.
• -        Desinhibició front a la resta d'alumnes.
• -         Potenciar la capacitat creativa.

Una de les coses importants que hem de pensar a l'hora de fer aquesta activitat és que al eixir fora del centre, la probabilitat de que els alumnes es dispersen és més alta. Per això haurem de planificar molt detalladament l'activitat i conscienciar els xiquets.             

Aquesta via es una bona forma d'apropar als més menuts a la lectura, ja que poden trobar tot tipus de llibres i experimentar fins trobar el gènere que més els agrade. Així, si són ells els que elegeixen allò que van a llegir serà més fàcil que s'endinsen en el món lector i aprenguen a gaudir d'un bon llibre.

 També és interessant exercitar la part de parlar en públic i memoritzar una història intentant que els alumnes siguen contacontes per tal de treballar la millora de la competència literària, l'entonació, el ritme, la fluïdesa lectora, la creativitat, la capacitat de representació...

La visita a al biblioteca és una activitat molt adequada per al foment lector perquè a més de poder accedir a tot tipus de llibres de consulta, d'oci... poden participar en les diferents activitats que ofereixen com per exemple:

• -        Presentacions de llibres i trobades amb escriptors infantils i juvenils.
• -        Clubs de lectura.
• -        Contacontes
• -        Lectures dramatitzades.
• -        Tallers d'escriptura i de creació literària.

P.27. Ressenya Lectura Tècnica (II)

La següent ressenya tracta sobre una lectura tècnica de Gianni Rodari que s’anomena Gramàtica de la fantasia. L’autor va començar la seua etapa com a escriptor publicant narracions curtes les quals firmava amb un pseudònim. Als anys 70 va començar a utilitzar diferents escoles infantils per a treballar amb els xiquets. Al 1973 va escriure gramàtica de la fantasia, el llibre tracta sobre els xiquets i el que tracta es fomentar que els xiquets i xiquetes creen les seues pròpies histories, intenta treballar la imaginació dels alumnes. Per fomentar la creativitat proposa jocs que estimulen la creativitat, aquests jocs es basen en la llengua. La creativitat de la que es parla al llibre no es solament per fomentar aspectes de la literatura sino també per a la vida quotidiana.

  

El llibre es basa en el binomi fantàstic. Ací l’autor ens presenta diverses tècniques en les quals genera idees en les que construir histories. Aquest binomi es el principal mètode d’estimulació per a la creació. Consisteix en enfronta dues paraules estranyes entre sí, així farem que els nostres alumnes intenten crear una historia a partir d’aquestes dues paraules. Es important que les dues paraules tinguen la menor relació possible així obligarem a màxim als alumnes per a que comencen a crear. Per aconseguir un binomi fantàstic suficientment correcte, Rodari proposarà que les paraules es trien a l’atzar.  Una bona tècnica per escollir les paraules pot ser fer elegir una paraula a cada alumne de la classe sense que sàpiguen la que van a escollir els demes així crearem binomis fantàstics on les seues paraules no tinguen relació alguna entre elles.

Altres termes que apareixen al llibre són:

La hipòtesis fantàstica, es una tècnica similar a la del binomi fantàstic però al binomi les dos paraules que es van a triar son dos substantius mentre que a la hipòtesi fantàstica es tracta d’un verb i un substantiu.

El prefixe arbitrari, consisteix en formar un binomi entre una paraula i un prefixe. S’obtenen nous objectes, personatges o accions. Rodari proposa escriure dos columnes paral·leles, una amb prefixes i altres en substantius escrits a l’atzar. A continuació es combinen ambdues columnes.

L’error creatiu, aquesta tècnica consisteix en aprofitar els errors per crear nova idea, casi sempre amb un to humorístic. Per exemple un error ortogràfic pot donar lloc a un tipus nou de substantiu per exemple “Manzania” en volta de “Tanzania” i així crearem un nou país. El cas de “manzania” portarà el binomi de “Manzana” i país. A mes de tindre en conter l’error creatiu hem de fomentar la desdramatització del error així llevarem la por dels xiquets i xiquetes al tindre un error.

Contes en clau obligatòria: ací Rodari ens presenta també un binomi fantàstic format ja no soles per paraules. En aquesta tècnica intentarà fer que els alumnes modifiquen una historia real amb una nova contextualització. En aquest cas proposa als alumnes contar la historia del flautista d’Hamelin ambientant-la amb la roma contemporània de la creació del llibre de la gramàtica de la fantasia.

L’element estrany, en aquesta tècnica es presenta una llista de paraules les quals totes tenen una relació directa entre elles excepte una que no te res a vore amb les demés. L’exemple de la gramàtica de la fantasia es: “xiqueta, bosc, flors, llop, avia i helicòpter”. Ha sorgit així el binomi fantàstic: “capujeta roja-helicòpter” per tant l’element de l’obra es una part del binomi i la resta dels elements de l’obra.

Creació de personatges: es tracta d’una tècnica per crear personatges. El binomi que presenta Rodari es “home-vidre”. El fenomen interessant d’aquest mètode es que la historia ve donada en gran part per el protagonista que creem. També haurem de crear el tipus d’aventures que tindrà el nostre personatge i a que elements li podria tindre por. Per exemple si es tractarà d’un home de paper li tindria por al foc, aigua o vent.

Després de haver analitzat el, binomi fantàstic i les seues variants podem destacar altres dos qüestions que es fa Rodari sobre la creativitat que ens presenta la gramàtica de la fantasia.

Rodari es posiciona  en tot moment a favor dels xiquets i realitza una critica als tests de creativitat Nord Americà que coneix a traves d’un llibre de Marta Fattori. Aquest test consisteix en demanar-li als xiquets que elaboren una llista d’usos possibles o imaginats d’una rajola. Per a Rodari aquest test solament pretén avaluar la creativitat dels alumnes i no fomentar-la. Rodari mai es preocuparà de classificar als xiquets i xiquetes segons la seua creativitat sino que el que li interessa a ell es estimular-la.

També es fa una critica a l’escola tradicional ja que solament es valoren les tècniques de memòria i atenció deixant en un segon apartat a la creativitat.

Podem dir a mode de conclusió del binomi fantàstic que es tracta del mètode creatiu per excel·lència, ja que hem vist que en diversos jocs poden entendres com un binomi fantàstic mes sofisticat. Els elements del binomi poden ser des de paraules soltes fins elements mes complicats. Per això es poden aplicar en diferents casos i per a diferents edats. L’aplicació del binomi fantàstic no conta amb una edat especifica sino que pot aplicar-se i adaptar-se per a diferents nivells educatius.

Podem dir que el llibre de Rodari te dues parts, es divideix en la primera que es en la que es presenta el binomi fantàstic i totes les seues tècniques  i jocs per fomentar la creació i la imaginació dels xiquets i xiquetes. Per altra banda, la segona part que es basarà en una critica al sistema educatiu i a el test de Marta Fattori.

Per concloure podem referir-se a les següents afirmacions, la creativitat resideix en la ciència, el coneixement, l’art... per crear hem d’emmagatzemar molt de coneixement. La creativitat i el coneixement estan molt lligats i el coneixement no te per que tractar una mentida, pot ser que estem creant a partir de una errata i aquest error done pas a la nostra creació. Al treballar la creativitat el resultat no soles serà en el àmbit acadèmic, per exemple al llarg de la nostra vida també podrem salvar obstacles gracies a la creativitat. Podrem evitar moltes situacions compromeses i realitzar accions que ens reporten un millor resultat.  

P.27. Ressenya Lectura Tècnica (I)

La següent ressenya consta de dos lectures tècniques sobre l’educació literària. La primera lectura es titula Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors i la segona, Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia.

L’autor de la primera lectura és J.C. Girbés, graduat en periodisme que ha dedicat la seua vida professional al camp de l’edició, a mes de col·laborar activament en mitjans de comunicació i és el director de la revista L’illa.

 

En quant a la segona lectura, l’autoria de la mateixa és Anna Ballester, professora de Secundària i amés també desenvolupa la professió de conta-contes. Es tracta d’una especialista en literatura infantil i juvenil. L’autora ha impartit nombrosos cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. Els dos llibres son de la editorial Bromera. Cap dels dos ha sigut guardonat amb una menció o premi literari.

Com ens diu al títol llegir per a créixer es tracta d’una guia per als alumnes lectors. El seu autor ens parlarà de la importància de la lectura. L’obra la podríem dividir en diferents parts:

La primera d’elles tracta sobre la importància de la lectura i comenta que el fet literari no es solament una activitat didàctica sino que també hi pot estar divertida. L’àmbit familiar serà clau en el desenvolupament de la creació d’un àmbit lector en el xiquet o xiqueta. Girbés aconsella que els xiquets i xiquetes estiguen a casa envoltats d’un bon ambient literari i si hi estiguera la possibilitat de tindre una biblioteca a prop de casa molt millor així el xiquet o xiqueta podrà tindre un fàcil accés a qualsevol tipus de llibre o lectura (periòdics, còmics, narrativa, poesia, teatre, etc.). però un dels problemes que ens trobem es que algunes famílies pensen que les lectures son una pèrdua de temps i de diners, a més de pensar que el llegir no aporta realment res al seu fill o filla. En el cas de el preu dels llibres, moltes famílies no saben que existeixen llibreries les quals posen llibres a disposició de la gent a preus molt baixos. Per altra banda sempre es podrà recórrer a la biblioteca per poder accedir a qualsevol tipus de literatura.

A la segona part de la lectura, Girbés tracta d’explicar-nos com fer que els mes menuts tinguen curiositat i gust per els llibres ja que a una persona l’hem de fer lectora mentre es va desenvolupant. Per això la família, com he dit anteriorment, es el principal actiu per a que un xiquet o xiqueta senta interès per la lectura. Però clar, com diu la dita de l’amor a l’odi hi ha un pas i no cal empapussar als mes menuts amb molts llibres o moltes obres literàries perquè sino al final acabaran rebutjant l’activitat lectora.

Per últim en la tercera part, l’autor diu que hem de tenir llibertat absoluta per elegir el llibre que considerem adequat per a nosaltres o per als nostres alumnes. A més segueix unes pautes motivadores per començar la lectura i que aquests continuen i no la abandonen. Que els alumnes no abandonen la lectura que estan realitzant es l’acció principal, per això cal saber com presentar el llibre, com obrir-li les seues portes a l’alumnat i que aquests ho passen bé amb la literatura. Per motivar als alumnes podrem fer activitats de presentació del llibre abans que el comencen a llegir.

En segon lloc tractarem el llibre de poemania. Aquest llibre tracta d’un tipus de lectura que no es dona tant a les aules com es la poesia. L’obra igual que l’anterior també la podem dividir en parts, en aquest cas es divideix tambe en parts diferents.

A la primera part Anna Ballester ens descriu les claus per promoure la lectura de poesia entre els alumnes ja que com he comentat abans es tracta d’un gènere literari que està poc present a les aules. Aquest gènere és una font meravellosa de sentiments i de formes expressives i creatives gaudint d’un ritme i una musicalitat que fan únic aquest gènere literari. La forma com es tracta la poesia en el col·legi es memoritzar i recitar fent que els alumnes en general no adoren la poesia per tant l’abandonen en edats. La millor manera de fer conèixer la poesia es fomentar-la de forma oral, es a dir, amb la transmissió mes continua de poesia per part dels adults als mes menuts.

En la segona part l’autora ens mostra un fum d’activitats per realitzar poesia a l’aula, una de les que m’ha cridat l’atenció es la de poema entonat, es tracta de memoritzar el poema a partir de la entonació, fent entonacions diferents del poema, interrogacions, exclamacions i amb afirmacions. Per realitzar-la repartirem a tots els xiquets i xiquetes el poema. En primer lloc hauran de fer una lectura individual i en silenci per afavorir la comprensió del poema. Després es faran tres grups en la que cadascú dels grups repetiran els versos amb un tipus d’entonació diferent. Sempre es recitarà el mateix vers però cada grup d’una forma. Finalment tots junts recitaran l’estrofa a la vegada.

Seguidament a la tercera part ens planteja activitats per escriure poemes, una de les activitats que més m’ha agradat és la de poema dialogat es tracta d’una activitat per desenvolupar la creativitat i donar llibertat per jugar amb les paraules i convidar a la reflexió sobre el valor de la mètrica en la poesia. Per començar l’activitat es formen dos grups. A cada persona li donarem un full i demanarem que escriguen una pregunta senzilla. Quan hagen escrit les preguntes se les canviaran amb les de l’altre grup i les contestaran. Cada persona haurà de respondre amb una frase que rime amb la pregunta per a formar un redoli.  Si l’activitat es fa a casa i són poques persones l’activitat es passarà a la persona de la dreta perquè responga. Un exemple seria: per que el gos lladra? Per que res li quadra, o per que volen els avions? Per fugir dels taurons.

A la quarta part del llibre es troben les activitats de dramatització de la poesia, una de les que m’ha cridat l’atenció és la de poemes en situacions compromeses,  aquesta activitat es planteja per millorar la lectura expressiva. S’utilitza la dramatització com a recurs didàctic: cal jugar amb el text i descobrir els diferents matisos. També es fomenta el treball en equip. Per realitzar aquesta activitat separarem als alumnes per grups i cadascú elegirà un personatge, realitzarem cartolines en diferents situacions a representar per el grup. Abans de llegit s’agafa un paperet i s’explica la situació que cal representar a partir del poema que prèviament hauran triat entre tots.

Per concloure aquesta ressenya de dos lectures tècniques puc afirmar que he aprés tècniques molt positives per introduir a l’aula i les podem fer servir a diari per a que els alumnes s’interessen per la lectura i per a que obriguen les seues ments al gènere de la poesia així dons no oblidarem aquest fantàstic gènere que no té la importància que li correspon a les aules del nostre sistema educatiu. 

P.20. Ressenya LIJ Escrita de lectura lliure LIJ segons criteris

Títol del llibre: Un veí ple de sorpreses

Autor del llibre:

Text: Victor Raga:

L’autor malgrat ser jove i tindre una curta carrera literària, ja conta amb diverses novel·les en les quals combina temes de la vida quotidiana amb la ciència. Un dels objectius de l’autor a les seues obres es aproximar la ciència als lectors d’una manera lúdica –com hem pogut llegir a aquesta obra-.

Dibuixos: Montse Español:

Actualment treballa com a il·lustradora en diverses editorials. Va estudiar a l’escola d’arts aplicades de Tàrrega i posteriorment a l’escola Llotja de Barcelona.

Edició: Bromera

Tema:  Els dos temes principals que es tracten al llibre son el valor de l’amistat entre Helena i Martí i el tema de l’univers (estreles, planeta terra, lluna...)

Argument: Martí i Helena es colen en la terrassa del senyor Cantalombardi perquè volien veure les estreles a traves del seu telescopi. Però el veí te un problema molt gran amb un home que li volia furtar la casa, ells li ajuden a resoldre el problema. A canvi de la ajuda dels dos joves, el senyor Cantalombardi els ensenya els misteris que te el univers.

Comentari crític del text:

En primer lloc la edat recomanada es per a xiquets i xiquetes a partir de 9 anys. Durant la continuació de la historia podem llegir un lèxic variat però senzill a la vegada, encara que precisarem de un mediador ja que apareixen frases fetes com “deixat a la babalà”, “estar bé del terrat” o paraules mes tècniques relacionades amb el mon de l’univers.

Aquesta historia la podríem incloure a una classe de coneixement del medi ja que tracta temes relacionats amb l’assignatura.

A la historia podem observar tres personatges principals. Dos d’ells son el Martí i l’Helena. A la historia podem veure com l’autor Victor Raga canvia un poc els papers dels dos xics donant mes importància i dinamisme al personatge femení. Aquest fet em pareix de ressaltar per que així podem mostrar-hi als nostres alumnes que no hem d’atribuir uns rols i jutjar a les persones abans d’hora. Segurament si  preguntem als nostres alumnes qui anaven a pensar que seria el personatge mes revoltós de la trama i el mes valent,  el que salvara al senyor Cantalombardi la majoria haurien coincidit amb que es el personatge masculí, però a la historia es trenquen els prototips i es de diferent manera. D’aquesta forma podem ensenyar els xiquets i xiquetes que tots som iguals i que no ha de haver diferencia entre els sexes.

Podem veure que els personatges a l’obra son planers, no tenen cap evolució ja que l’obra transcorre en un cap de setmana.

Paratextos: quan parlem de paratextos, diem que son els elements extratextuals que ens ajuden a comprendre millor la historia i a poder seguir-la amb més continuïtat. En aquest llibre podem trobar grans il·lustracions que fan que els lectors tinguen mes facilitat per seguir la lectura. Altre tipus de paratextos que trobem son els noms dels capítols que en aquest cas no ens donen moltes pistes sobre el que pot passar al capítol. En quant a la portada i la contraportada ens fan veure clarament del que va a tractar el text ja que podem veure als tres protagonistes mirant per un telescopi cap al cel. Per finalitzar, cal destacar una introducció que ens fa dels personatges amb una imatge de cadascú per així poder entendre el comportament de cada personatge i posar-li rostre mentre llegim.

Proposta d’animació lectora: podem presentar el llibre amb una introducció sobre el que els alumnes saben sobre el tema de l’univers, que ens conten quins astres coneixen, o fins i tot si coneixen el signe del zodíac que son. Podem mostrar-los que les constel·lacions son el que donen origen a aquests signes. Podem també dir-los que les estreles han sigut durant molts anys la forma d’orientar-se.

Una possible activitat abans de començar amb la lectura de l’obra podria ser agrupar als alumnes segons el seu signe del zodíac i fer-los buscar informació sobre ell. 

P.18 Ressenya LIJ escrita de Tertúlia LIJ

Títol del llibre: Joan el Cendrós

Autors: Carles Alberola i Roberto Garcia:

Carles Alberola (Alzira, 1964), es conegut per les seues participacions a programes de televisió i teatre en valencià. A mes d’actor i director també es un reconegut escriptor de literatura infantil i juvenil destacant amb les de teatre. La seua obra reflecteix un sentit del humor lligat amb una reflexió amarga que mira cap al difícil mon del ser humà.

Roberto Garcia (Valencia, 1968) estudià art dramàtic i molt prompte es va interessar pel cinema.

Amb Joan el Cendrós comença la col·laboració literària entre aquests dos escriptors.

Il·lustracions: Enric Solbes.

Enric Solbes (Alcoi, 1960-2009) va ser un dissenyador gràfic, il·lustrador i pintor. Va estudiar belles arts i s’inicia com pintor amb exposicions a la casa de la cultura d’Alcoi. Com a il·lustrador va participar en Bromera llibres com per exemple aquest de Joan el Cendrós.

Resum argumental: el últim dia de classe del curs tenen un examen molt difícil el qual tots els alumnes copien per al examen. Eixe dia l’examen era el que menys els importava ja que es respirava ja un ambient festiu i tots parlaven del ball de fi de curs. Joan el protagonista de la historia estava enamorat d’Helena i amb un joc d’Internet que te com a protagonista a Indiana Jones li sorgeix una idea i es la de crear-se un personatge fictici per poder parlar en la Helena per internet. Helena s’enamora del personatge fictici que Joan ha creat ja que aquest li enviava missatges d’amor molt bonics. Joan aconsegueix quedar amb la xica el dia següent però el seu germanastre Alexandre s’aprofita de la situació i aconsegueix anar amb Helena al ball. Al arribar a casa Joan torna a connectar amb el joc de l’ordinador i el personatge es transforma en una espècie de fada que l’arregla per anar al ball. Joan perd un anell que arreplega Helena i aquesta va provant-lo a tots els del institut per saber qui es el personatge misteriós del que ella esta enamorada. Finalment el dia del ball després de haver anat amb el germà de Joan al final de la nit se’n adona que l’anell es de Joan i al pati de darrere ells dos s’ajunten i finalment es besen.

Comentari crític: es tracta d’un llibre dirigit a xiquets i xiquetes de a partir de 10 anys però es recomana la seua lectura entre els 12 i 14 anys.

Al llibre es tracten temes com el bullying, amb el personatge del germà de Joan que sempre el tracta malament, també es tracta el tema del amor ja que molts dels personatges estan enamorats els uns dels altres cadascú amb la seua respectiva parella, destacant sobretot la parella de Joan i Helena al final de la historia. Altre dels temes que apareixen al llibre es el de la falta d’ autoconfiança dels xiquets i xiquetes que moltes voltes es el que ens condueix al primer tema que he nombrat que es el del bullying ja que per sentir-se millor es comencen a clavar amb altres xiquets i xiquetes de la classe.

La educació en valors a aquesta historia la centraria en el bullying ja que es un tema que tenim present dia a dia per desgracia a l’escola, conscienciaria als alumnes del mal que fa que una persona es senta pressionada i com de dura pot ser la seua estància a l’escola. Altre dels temes que tractaria en la educació en valors seria el foment de l’autoconfiança ja que molts xiquets i xiquetes no es senten capaços de realitzar tasques per si mateixa. També podrem educar des de la diversitat, es a dir, farem vore als alumnes que tots gaudim d’unes diferencies físiques però que tots som iguals i per tant hem de respectar-nos.

En quan als paratextos, elements que intenten fer-nos un millor seguiment de la lectura trobem, alguna il·lustració al llibre que ens mostra mes o menys com son els personatges principals. Per altra banda al tractar-se d’una obra de teatre també podem trobar acotacions que ens exposen la situació de la escena que va a ocórrer. Per últim fer referencia a la portada ja que està la imatge de Joan per fer-nos una idea des de el principi del llibre com es físicament.

Es tracta d’un obra amb un símil amb la ventafocs, el germà de Joan el tracta mal com a la ventafocs les seues  germanes, també apareix el símil de l’anell i la sabata i la aparició de la fada a les dues histories.

Proposta didàctica: durant la tertúlia a classe es van comentar diferents formes de posar en practica aquesta lectura, una de les propostes que mes em va agradar va ser la de una companya la qual va dir que ella prèviament havia fet la lectura a l’ESO i van representar l’obra de teatre de Joan el cendrós. Però no la van representar de forma que cada alumne fora com el personatge de la historia sino tot el contrari així cada alumne es pot posar en el paper del punt de vista totalment oposat al seu. D’aquesta manera farem vore als alumnes com es poden arribar a sentir les demes persones quan estan en una situació de la vida quotidiana. 

Ressenya lectura tècnica.

PRÀCTICA 27.                                                                                                                  Eva Arnau

RESSENYA : Poemania i Llegir per a crèixer.

Títol: Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia.

Autor/a: Anna Ballester.

Edició: 2009

EDITORIAL: Bormera.

El llibre de Poemania, destaca la importància de la poesia. La poesia és un gènere literari que es caracteritza per ser la més depurada manifestació, per mitjà de la paraula, dels sentiments, emocions i reflexions que pot expressar el ser humà entorn de la bellesa, l'amor, la vida o la mort.

La poesia infantil és una ferramenta perfecta per a fer arribar als xiquets de forma divertida, nombrosos coneixements ja siguen relacionats amb les lletres com amb qualsevol altre camp del coneixement. Els xiquets perceben la poesia com un joc de fer rimar paraules. I sense donar-se compte incrementen de manera notable el seu vocabulari, exerciten la memòria, etimulan la seua imaginació i creativitat, adquirixen valors molt positius treballant la sensibilitat etcètera.

Poemania és una lectura de consells i activitats pedagògiques de tot tipus, encarada cap als alumnes. El llibre te com finalitat oferir per als pares i mestres estratègies, recursos, activitats i jocs per introduir als xiquets al món de la poesia.
El llibre parla de la importància de llegir poesia en veu alta. Perquè l'autora considera que és més fàcil entendre la poesia de manera oral que escrita. Així mateix com a bons mestres que volen transmetre un coneixement o la motivació per a fer quelcom, és necessari predicar amb l'exemple. Els xiquets, sobretot en l'etapa d'infantil, tenen l'instint de la imitació. És a dir, imiten els adults. Poemania proposa gran varietat d'activitats per a poder treballar des de casa o en l'escola amb els xiquets la poesia. A més les activitats proposades són regulables. És a dir, es poden adaptar a qualsevol edat, curs, etapa escolar, necessitats educatives especials etcètera

Al meu parer, el llibre de Poemania permet als xiquets conéixer altres gèneres literaris com ho és la poesia. Estem acostumats a llegir gèneres narratius i es lligen poques obres teatrals i poètiques. Estes últimes encara en menor proporció que les teatrals. En el col·legi és molt poc freqüent que els xiquets lligen poesia. Molts adults pensen que la poesia és únicament una forma d'expressió més estètica. No obstant això, la poesia no sols entreté els xiquets sinó que estimula el seu desenvolupament.

Títol: Llegir per a crèixer.

Autor/a: Joan Carles Girbés.

Edició: 2006

Editorial: Bromera.

L'objectiu d'esta obra és fomentar la lectura entre els xiquets i adolescents, ja siga des del col·legi o institut com a casa. El llibre està dirigit igual que Poemania, a pares i mestres. En ell es donen una sèrie de consells molt importants per a transmetre el plaer de la lectura als més xicotets. En primer lloc, hem de ser conscients que llegir no sempre significa aprendre. No obstant això, el principal objectiu de la lectura és el plaer de fer-ho, de llegir. No hem d'exercir pressió als xiquets perquè lligen un llibre, açò l'única cosa que aconseguix en ells és la desmotivació. Llegir per obligació és la pitjor manera d'intentar transmetre a un xiquet el gust per llegir perquè estaràs aconseguint tot al contrari.

Per a transmetre la passió per la lectura hem de buscar recursos més eficients i, en este llibre, l'autor ens proporciona diversos d'ells. Com indica l'autor en el llibre: "ser lector significa convertir la lectura en un hàbit voluntari, llibre, desitjat i plaent". 

Entre les estratègies que proposa el llibre, destaquem: - Fer de la lectura un costum. Que es parle a casa sobre llibres, que des de xicotets se'ls compten històries als xiquets i ens regalem llibres entre nosotros... Entre els consells sobre coses que no hem de fer, trobem: - No imposar la lectura ni obligar a la lectura d'un llibre en concret i molt menys si no és adequat a l'edat. - No ser insistents recordant-los cada dos per tres els beneficis que té llegir, ni relacionar la lectura amb els deures. - Si al xiquet no li abellix llegir no hem de castigar-lo per això.

 Com indica l'autor: "Per contagiar l'hàbit lector hem de convidar, incitar, proposar, suggerir, estimular, seduir; mai imposar, ni obligar, ni exigir, ni castigar".

 En definitiva, Llegir per a crèixer, és un llibre que expressa la lectura com un mitjà de millora en el desenrotllament de les capacitats dels xiquets. A més establix una sèrie de criteris per a la selecció d'un llibre adequat a cada un dels xiquets. D'altra banda ens oferix a pares i mestres una sèrie d'errors que moltes vegades cometem els adults a l'intentar inculcar el plaer de llegir als xiquets i els quals desemboquen en l'efecte contrari. Així mateix, exposa que no cal saber llegir per a estar en contacte amb la lectura. És a dir, que els xiquets que encara no han aprés esta labor poden tindre llibres d'il·lustracions, o podem els adults comptar-los històries i contes. En conclusió, hi ha moltes maneres de relacionar-se amb la lectura, no sols llegint.

 Baix el meu punt de vista, LLegir per a crèixer és un llibre molt interesant i recomanable ja que prevé dels errors habituals que cometem els adults a l'hora de fomentar la lectura. 

L'ull de la mòmia.

PRÀCTICA 18.                                                                                                                                       Eva Arnau.

RESSENYA LIJ ESCRITA DE TERTÚLIA LIJ :

Títol del llibre: L'ull de la mòmia.

Autor: Jesús Cortés.

Il·ustrador: Francesc Santana.

Ediciò: Bromera.

Col·lecciò: El micalet galàctic, num 67.

Edat recomanable: 12 anys.

Resum:

El llibre L'ull de la mòmia relata els esdeveniments que ocorren durant les vacacions d'estiu de Max, Manel i Diana. Els pares dels xiquets se'n van de viatge i deixen els seus fills amb el iaio de Max. El iaio de Max que es fa cridar professor Esteve, és un egiptòleg jubilat. Uns traficants d'antiguitats egípcies intenten robar la mòmia de faraó Amenemhet III. El iaio i els xiquets visiten el museu per a veure el que ocorre. Al veure la mòmia Max la toca i esta li produïx una reacció. Les seues ungles comencen a posar-se negres. La mòmia tenia una maledicció i per a trencar-la devien de trencar el seu ull de vidre. Abdelkader, el traficant, aconseguix robar la mòmia i el professor i els xiquets comencen una aventura a fi de trobar-la i trencar l'ull. Per a això, la seguixen a Sardenya, Grècia i Egipte, a on aconseguixen arribar gràcies al Pirata, un pilot un poc boig a qui coneix el professor Esteve i qui els ajuda a resoldre la maledicció de Max, portant-los en la seua avioneta denominada L'Esternitat, i més tard rescatant-los dels sicaris d'Abdelkader. Els protagonistes arrisquen la seua vida per a enfrontar-se als sicaris i el propi Abdelkader. Finalment aconseguixen trencar l'ull de vidre entre tots. A més, l'amagatall d'Abdelkader queda al descobert i és empresonat.

Al principi del llibre Max creia que el seu iaio era una persona freda i distant. Els seus pares també ho consideraven amb esta forma de ser. No obstant això, al llarg de la novel·la, Max es dóna compte que el seu iaio no és com imaginava. Descobrix la passió que tenia pel seu treball justificant que sempre estiguera tancat en sa casa estudiant i investigant. Així mateix, comprova l'amor que el seu iaio tenia pel seu nét, és a dir, per ell.

Aspectes positius per a treballar en el aula:

• El valor de l'amistat i el treball en equip: junt amb el seu iaio i els seus dos amics, Max pot desfer-se de la maledicció de la mòmia.
• La superació de pors: Manel té fòbia a la mort i tot allò relacionat amb ella i este temor és superat al llarg de la història del llibre.
• La igualtat de sexes: en esta història és la xica, Diana, la més atrevida i valent dels tres amics.
• La importància de la figura del iaio portadora de l'experiència.

Aspectes negatius del llibre:

Com a aspecte negatiu destacaria la dificultat d'algunes expressions del vocabulari. És possible que per a l'edat de dotze anys no siguen adequades ja que poden ser incomprensibles. A causa d'açò, seria necessari que el llibre es llegira en classe amb el professor. D'esta manera es podrien aclarir i aprendre estes expressions. No és un problema greu però sí a tindre en compte.

Conclusió:

Recomanaria este llibre als xiquets perquè és una història d'aventures, misteri i intriga que enganxa al lector i aumenta la seua motivació per a seguir llegint. Els protagonistes són també xiquets ams els què es poden sentir identificats. A més, transmet valors importants com ho són la superació personal, el respecte a les persones majors, la igualtat de gènere, l'amistat i el treball cooperatiu. 

Xènia, tens un whatsapp.

PRÀCTICA 20.                                                                                                                                 Eva Arnau.

RESSENYA LIJ ESCRITA DE LECTURA LLIURE LIJ SEGONS CRITERIS :

Títol del llibre: Xènia, tens un whatsapp.

Autor: Gemma Pasqual Escrivà.

Il·ustrador: .

Ediciò: Barcanova.

Col·lecciò: El micalet galàctic, num 67.

Edat recomanable: 12 anys.

Resum:

Xènia és una xiqueta que pensa que la mala sort li perseguix. No és una xica popular però és molt bona estudiant. Un dia queda amb la seua millor amiga Laia per a anar al cine. Laia és una xiqueta que viu pendent del mòbil tot el temps. Quan Xènia ja està esperant en la cua del cine a Laia, esta li diu que no pot anar. Xènia decidix entrar sola al cine i allò es troba amb Carles, un xiquet que va al seu institut i és molt popular, no obstant això no se li donen molt bé els estudis. Carles i Xènia es coneixen des de xicotets. A l'acabar la pel·lícula, Xènia havia perdut el bo de l'autobús i ha d'anar-se'n caminant. Carles se la troba i la porta amb moto a casa. Xènia havia de fer un treball de literatura, el qual Carles ja havia fet però també havia de fer un altre, llavors es queda a casa de Xènia i fan els dos els seus respectius treballs. L'endemà Xènia buscava a Carles però no ho veia i en classe rep un whatsapp i inconscientment mira el mil per a veure de qui era però no li da temps a veure-ho perque el professor li lleva el mòbil. Per al professor que Xènia coixa el mòbil en classe és molt estrany ja que és una molt bona alumna. Quan li tornen el mòbil veu que era Laia qui li havia enviat el missatge.

Un dia Carles li demana ajuda a Xènia per a realitzar un treball de matemàtiques perque sinò suspendrà. Quan va a portar-se'l a Carles, ho troba fent una besada amb Julia. Julia és una xiqueta que sempre va molt maquillada i arreglada. Laia descobrix que és la nòvia de Carles i se'l compte a la seua amiga, la qual s'havia enamorat d'ell i es posa molt trista.

Amb ràbia, abans de donar-li el treball a Carles, posa el seu nom en lloc del de Carles. Quan la professora de Carles ho està corregint es dóna compte que posa el nom de Xènia, llavors els fa cridar als dos al seu despatx. Pregunta a Xènia per què està el seu nom escrit en el treball de Carles però ella en compte de contestar ix corrent i plorant. Abans d'eixir de l'institut Xènia es troba amb Julia i esta li diu que està muntant un espectacle i Cesc, un xiquet amic de Xènia des de xicotets es porta a Xènia. Carles enfadat li diu que per qué havia fet aixó i Xènia li respon que ell no li havia comptat que estava eixint amb Julia.

Aspectes positius per a treballar en el aula:

• Reflexió de l'ús abusiu de les noves tecnologíes i les finalitats amb les que s'utilitzen les xarxes socials.
• Fomentar el punt de vista crític dels xiquets. 

Apectes negatius del llibre:

• El llibre té dos finals i en els dos la Xènia acaba eixint amb el Carles. A mi aquestos finals no m'agraden perque desde el meu punt de vista, Carles s'ha aprovetxat d'ella i no hi ha cap amor per la seua part, aixina que crec que Xènia tindria qe pasar del Carles i eixir amb Cesc que es el que més interés té per ella o no eixir en ningú que tampoc pasa res.
  Per aquesta raó jo he parlat amb xiquets de primer d'eso que s'han llegit el llibre i els he preguntat qual creuen que es el tema principal i m'han dit que l'amor. Jo no hi veig cap amor en aquesta història, a soles un amor no correspongut de Xènia hacia Carles.
  Açò no m'ha agradat. M'ha cridat la atenció aquesta contestació dels xiquets i he recordat que jo també m'he llegit llibres a una determinada edat que no els he entengut fins anys després com per exemple llums de Bohemia. També crec que la temàtica de llums de Bohemia es més compleja que la d' aquest llibre. No obstant, com els adolescents de hui en dia estàn molt enjugascats amb les xarxes socials dons ells no han vista la trascendència que volia el llibre transmetre. Supose que d'açí uns anys si s'en recorden del llibre o el tornen a llegir el voran amb altre punt de vista més crític com l'he llegit jo.

Conclusió:

Des d'un primer moment, este llibre crida l'atenció dels jóvens a causa del seu títol, ja que anomena al whatsapp. Actualment, tots els jóvens estan rodejats de les noves tecnologies i de les xarxes socials pel que el llibre tracta un tema que ells viuen al seu dia a dia. A més, la història és molt realista, és quelcom que ocorre en la vida real de tots els jóvens en general i el tractar un tema contemporani com les xarxes socials, enganxa al lector ja que ho fa sentir-se identificat.

El llibre ens ensenya que en cada acció tot té les seues conseqüències i també com perdem el temps amb el mòbil.

Com a activitat complementària de la lectura del llibre, cada xiquet en classe podria posar un exemple sobre les noves tecnologies i alguna experiència pròpia. Xènia tens un whatsapp, és un un bon llibre per a fomentar el bon ús de les xarxes socials.