Títol del llibre: Joan el Cendrós
Autors: Carles Alberola i Roberto Garcia:
Carles Alberola
(Alzira, 1964), es conegut per les seues participacions a programes de
televisió i teatre en valencià. A mes d’actor i director també es un reconegut
escriptor de literatura infantil i juvenil destacant amb les de teatre. La seua
obra reflecteix un sentit del humor lligat amb una reflexió amarga que mira cap
al difícil mon del ser humà.
Roberto Garcia
(Valencia, 1968) estudià art dramàtic i molt prompte es va interessar pel
cinema.
Amb Joan el
Cendrós comença la col·laboració literària entre aquests dos escriptors.
Il·lustracions: Enric Solbes.
Enric Solbes
(Alcoi, 1960-2009) va ser un dissenyador gràfic, il·lustrador i pintor. Va
estudiar belles arts i s’inicia com pintor amb exposicions a la casa de la
cultura d’Alcoi. Com a il·lustrador va participar en Bromera llibres com per
exemple aquest de Joan el Cendrós.
Resum argumental: el últim dia de classe del curs tenen un examen
molt difícil el qual tots els alumnes copien per al examen. Eixe dia l’examen
era el que menys els importava ja que es respirava ja un ambient festiu i tots
parlaven del ball de fi de curs. Joan el protagonista de la historia estava
enamorat d’Helena i amb un joc d’Internet que te com a protagonista a Indiana
Jones li sorgeix una idea i es la de crear-se un personatge fictici per poder
parlar en la Helena per internet. Helena s’enamora del personatge fictici que
Joan ha creat ja que aquest li enviava missatges d’amor molt bonics. Joan
aconsegueix quedar amb la xica el dia següent però el seu germanastre Alexandre
s’aprofita de la situació i aconsegueix anar amb Helena al ball. Al arribar a
casa Joan torna a connectar amb el joc de l’ordinador i el personatge es
transforma en una espècie de fada que l’arregla per anar al ball. Joan perd un
anell que arreplega Helena i aquesta va provant-lo a tots els del institut per
saber qui es el personatge misteriós del que ella esta enamorada. Finalment el
dia del ball després de haver anat amb el germà de Joan al final de la nit se’n
adona que l’anell es de Joan i al pati de darrere ells dos s’ajunten i
finalment es besen.
Comentari crític: es tracta d’un llibre dirigit a xiquets i xiquetes
de a partir de 10 anys però es recomana la seua lectura entre els 12 i 14 anys.
Al llibre es
tracten temes com el bullying, amb el personatge del germà de Joan que sempre
el tracta malament, també es tracta el tema del amor ja que molts dels
personatges estan enamorats els uns dels altres cadascú amb la seua respectiva
parella, destacant sobretot la parella de Joan i Helena al final de la historia.
Altre dels temes que apareixen al llibre es el de la falta d’ autoconfiança
dels xiquets i xiquetes que moltes voltes es el que ens condueix al primer tema
que he nombrat que es el del bullying ja que per sentir-se millor es comencen a
clavar amb altres xiquets i xiquetes de la classe.
La educació en
valors a aquesta historia la centraria en el bullying ja que es un tema que
tenim present dia a dia per desgracia a l’escola, conscienciaria als alumnes
del mal que fa que una persona es senta pressionada i com de dura pot ser la
seua estància a l’escola. Altre dels temes que tractaria en la educació en
valors seria el foment de l’autoconfiança ja que molts xiquets i xiquetes no es
senten capaços de realitzar tasques per si mateixa. També podrem educar des de
la diversitat, es a dir, farem vore als alumnes que tots gaudim d’unes
diferencies físiques però que tots som iguals i per tant hem de respectar-nos.
En quan als
paratextos, elements que intenten fer-nos un millor seguiment de la lectura
trobem, alguna il·lustració al llibre que ens mostra mes o menys com son els
personatges principals. Per altra banda al tractar-se d’una obra de teatre
també podem trobar acotacions que ens exposen la situació de la escena que va a
ocórrer. Per últim fer referencia a la portada ja que està la imatge de Joan
per fer-nos una idea des de el principi del llibre com es físicament.
Es tracta d’un
obra amb un símil amb la ventafocs, el germà de Joan el tracta mal com a la
ventafocs les seues germanes, també
apareix el símil de l’anell i la sabata i la aparició de la fada a les dues
histories.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada