En el segle XVIII es va estendre la idea que els xiquets eren diferents dels adults. Este concepte d'infància com a etapa de la vida amb entitat pròpia va suposar el començament de la creació de llibres per als xiquets, encara que no com un fet literari perquè estos gaudeixen del plaer de llegir, sinó que els llibres estaven instrumentalitzats:
"Si a partir d'un determinat conte, pretenem ensenyar unes nocions de llengua, seguides d'altres tantes de càlcul, més altres de l'àrea social, per a completar el mostrari amb altres de moral o religió, la qual cosa estem fent és desprestigiar el propi conte que indubtablement no conté res d'això més que de forma secundaria" (Cervera, 1991) p.38
Tenint clara la idea que no tot el que s'escriu per als xiquets és literatura, a les hores que entenem com a literatura Infantil i Juvenil?
Hi ha controvèrsies i diferents opinions al voltant d'este concepte però Mínguez (2012) troba tres característiques bàsiques que tota obra de LIJ ha de tindre: En un primer lloc la literarietat de l'obra. Perquè un llibre es considera literatura ha d'emprar uns artificis expressius que ho separen del llenguatge estàndard, és a dir, el llenguatge literari."
En segon lloc, és necessari que l'obra s'adequa al lector model, és a dir, la literatura ha de tindre present el condicionament de les possibilitats cognitives de l'edat a què va dirigida, per això el llenguatge literari s'ha d'adequar a les capacitats de les criatures sense que suposi un empobriment lingüístic. En este apartat també fa referència al mediador, que és la persona que tria el llibre per al lector, el mediador podrien ser els pares, educadors, bibliotecaris... Per això en la realització de qualsevol llibre l'escriptor haurà de tindre en compte al lector model i al mediador. Finalment, perquè un llibre siga considerat LIJ haurà de tindre implícit un component educatiu. És a dir, esta ha de ser una via d'accés al coneixement cultural i a l'educació literària.
Per tant, perquè un llibre es considera LIJ ha d'haver un equilibri entre estos tres elements. És a dir la LIJ no pot ser una literatura buida, intranscendent o pobra. Sinó que ha de ser original amb un llenguatge ric i adequat. Ha d'actuar com a impulsora de la imaginació, d'estímul per a la curiositat intel·lectual i per a la creativitat, tenint en compte els interessos dels nens i les capacitats intel·lectuals d'estos. A més a més te que ajudar al desenvolupament lingüístic i cultural dels nens, fent-los reflexionar sobre la realitat que els envolta.
Per últim m'agradaria destacar la importància de la literatura infantil i juvenil en la formació literària, ja que com diu (Cerrillo, 2010):
"En el període d'estes lectures, el procés de construcció del sentit que té lloc amb la comunicació literària es correspon i, al mateix temps, coincideix amb el procés de construcció de la personalitat del xicotet lector, perquè en els dos casos es tracta de construir sentits que proporcionen marcs de referència significatius per a interpretar el món; per això és tan important la Literatura Infantil i Juvenil en els primers anys de la formació literària de la persona". P.49.
dimarts, 28 de març del 2017
Intertext lector
“L'intertext lector és un component de la competència literària i, des de l'espai que ocupa en ella, regula les activitats d'identificació, d'associació i de connexió en el procés de recepció; s'ocupa d'activar i seleccionar els sabers concrets que regulen les reaccions receptives davant estímuls textuals” (Mendoza, 2001)
Per això l'educació literària pretén formar lectors capaços d'identificar, relacionar, associar, comprendre, interpretar les connexions i enllaços entre produccions culturals i literàries. Per aquest motiu és important la consolidació de l'hàbit lector, ja que a través de la lectura construïm sabers, habilitats, estratègies a més de reconstruir coneixements. Així diríem que cada acte de lectura activa els coneixements previs i enriqueix l'experiència literari-cultural, ampliant així el intertext lector.
Segons Mendoza (1994), "entre les estratègies del procés lector, es troba la capacitat d'associar aspectes del text amb altres coneixements culturals del lector, activitat que aquí es convertirà en sinònim d'ampliació i / o activació de l'intertext" (p.91)
Hem de tindre en compte que a mesura que passa el temps cada lector augmenta significativament els seus coneixements, experiències i estratègies, realitzant correlacions i paral·lelismes dels textos rebuts sota una interpretació pròpia, és a dir, construint un intertext personal. Això és degut a que cada lector està condicionat per factors lingüístics, culturals, socials i vivencials.
Per tot el anomenat anteriorment, diríem que l'intertext lector és un component molt important per a adquisició de la competència literària.
Per això l'educació literària pretén formar lectors capaços d'identificar, relacionar, associar, comprendre, interpretar les connexions i enllaços entre produccions culturals i literàries. Per aquest motiu és important la consolidació de l'hàbit lector, ja que a través de la lectura construïm sabers, habilitats, estratègies a més de reconstruir coneixements. Així diríem que cada acte de lectura activa els coneixements previs i enriqueix l'experiència literari-cultural, ampliant així el intertext lector.
Segons Mendoza (1994), "entre les estratègies del procés lector, es troba la capacitat d'associar aspectes del text amb altres coneixements culturals del lector, activitat que aquí es convertirà en sinònim d'ampliació i / o activació de l'intertext" (p.91)
Hem de tindre en compte que a mesura que passa el temps cada lector augmenta significativament els seus coneixements, experiències i estratègies, realitzant correlacions i paral·lelismes dels textos rebuts sota una interpretació pròpia, és a dir, construint un intertext personal. Això és degut a que cada lector està condicionat per factors lingüístics, culturals, socials i vivencials.
Per tot el anomenat anteriorment, diríem que l'intertext lector és un component molt important per a adquisició de la competència literària.
Gènere Dramàtic
Si busquem el significat de la paraula drama veiem que prové del grec δράω (drao) que significa "acció". Tenint en compte aquest concepte podem dir que el gènere dramàtic està destinat a ser representat per mitjà d'un diàleg per uns actors i actrius davant d'un públic.
Segons Cervera, J (1991), perquè el drama sigui possible ha de posseir cinc elements:
Un dels autors més importants en aquest gènere es William Shakespeare, i una de les seves obres més conegudes és Romeo y Julieta.
Segons Cervera, J (1991), perquè el drama sigui possible ha de posseir cinc elements:
- Els personatges: interpretats per actors i actrius.
- El conflicte: relació que s'estableix entre els personatges.
- L'espai: lloc on succeeix l'acció.
- El temps: té en compte l'època en què passa l'acció i la durada de l'obra que s'està representant.
- L'argument: integra els personatges que entraran en conflicte, en un espai i temps determinat, desenvolupant una actuació amb principi i fi.
- El tema: l'autor centra tota l'obra al voltant d'un tema, ja sigui defensar una veritat, denunciar un abús, comunicar una idea ...
Un dels autors més importants en aquest gènere es William Shakespeare, i una de les seves obres més conegudes és Romeo y Julieta.
Animació lectora
L'animació lectora pretén acostar els nens als llibres de manera creativa i lúdica, creant un hàbit lector de manera que siguin ells mateixos els que trien llegir lliurement per simple plaer.
Hi ha diferents maneres de fomentar l'animació lectora com per exemple realitzar activitats abans i després de la lectura d'un conte; concursos; conta contes ...
Per tot el que s'ha dit anteriorment direm que l'animació lectora pot actuar com a impulsora per a l'hàbit lector dels nens.
Hi ha diferents maneres de fomentar l'animació lectora com per exemple realitzar activitats abans i després de la lectura d'un conte; concursos; conta contes ...
Per tot el que s'ha dit anteriorment direm que l'animació lectora pot actuar com a impulsora per a l'hàbit lector dels nens.
Àlbum il·lustrat
L'àlbum il·lustrat es caracteritza per tenir en una mateixa pàgina una imatge gràfica amb un relat literari, complementant-se entre tots dos. Aquest està dirigit al públic infantil amb l'objectiu d'estimular la seva imaginació, creativitat i capacitats intel·lectuals.
Les il·lustracions no són una simple decoració del llibre, sinó que a través d'elles els nens poden conèixer la realitat quotidiana així com traslladar-se a mons de fantasia, aconseguint ampliar els seus horitzons i proporcionant espais d'evasió, que de tan en tant, tot el món necessita.
Les il·lustracions no són una simple decoració del llibre, sinó que a través d'elles els nens poden conèixer la realitat quotidiana així com traslladar-se a mons de fantasia, aconseguint ampliar els seus horitzons i proporcionant espais d'evasió, que de tan en tant, tot el món necessita.
Conte
L'acció de relatar un fet es troba dins de la narrativa. Habitualment el conte és una narració breu basada en fets ficticis, la durada és curta, amb un argument senzill, un personatge central i s'estructura en tres parts (inici, nus i desenllaç).
Inicialment els contes es transmetien de forma oral, tot i que ara també els podem trobar escrits. El narrador actua més com a transmissor del conte que com a autor d'aquest.
Normalment els contes tenen unes fórmules per començar i acabar les històries; Era una vegada..; Temps era temps quan els animals parlaven..; conte contat, conte acabat. Alguns contes tradicionals representatius d'aquest gènere són la caputxeta vermella i l'aneguet lleig.
Inicialment els contes es transmetien de forma oral, tot i que ara també els podem trobar escrits. El narrador actua més com a transmissor del conte que com a autor d'aquest.
Normalment els contes tenen unes fórmules per començar i acabar les històries; Era una vegada..; Temps era temps quan els animals parlaven..; conte contat, conte acabat. Alguns contes tradicionals representatius d'aquest gènere són la caputxeta vermella i l'aneguet lleig.
dilluns, 27 de març del 2017
Educación literaria.
Quan parlem d'educació literària, ens referim al procés d'ensenyances i aprenentatges d'aptituds imprescindibles per a llegir de forma idònia els textos literaris. Per a desenrotllar estes competències, en primer lloc, és necessari promoure una aproximació i familiarització lectora en l'alumnat. Hem d'intentar que l'alumne assenta plaer per la lectura, perquè escassament algú que no experimenta el plaer de la lectura desenrotlla una competència literària satisfactòria. Per a aconseguir esta meta principal, és necessari que l'alumnat:
- Descobrisca la lectura com a experiència satisfactòria.
- Done una resposta afectiva positiva cap al text.
- Reconega en el text vivències pròpies.
- S'identifique amb els personatges.
- Sàpia interpretar el sentit del text.
- Conega els elements literaris.
En segon lloc, hem de saber que l'educació literària es relaciona directament amb el desenrotllament de la competència literària, la qual cosa comporta que l'alumno/a aconseguisca i desenrotlle una sèrie d'habilitats com ara:
- Comprensió lectora.
- Adquisició d'hàbits de lectura.
- Capacitat per a l'anàlisi i la interpretació dels textos.
- Disposició afectiva cap al gaudi de les obres literàries.
- Escriptura de textos produïts amb intenció literària.
L'educació literària s'entén com un acostament a la literatura des de les seues expressions més senzilles. La lectura, la indagació de l'escriptura, la narració, la pràctica de jocs retòrics o l'escolta de textos propis de la literatura oral han de contribuir al creixement de la competència literària, com a element de la competència comunicativa, i com una aproximació a l'expressió artística i al valor hereditari de les obres literàries.
Per tant, l'educació literària implica guiar en les lectures i d'esta manera crear en l'alumne l'aprenentatge i el coneixement d'estratègies de lectura. No obstant això, açò és un procés difícil ja que apareixen tres problemes didàctics com són :
- Acordar quins coneixements són convenients.
- El mode d'introduir-los.
- En quin moment.
Per a resoldre estos problemes, és de gran utilitat conéixer els coneixements previs dels alumnes com a lectors. D'esta manera, els mestres podran adaptar els textos literaris i establir vincles entre el lector i el text. Açò ajuda a fomentar la creativitat, la capacitat de raonament i el pensament crític de l'alumnat. Les manifestacions literàries més importants aplicades durant l'etapa d'educació primària per al desenrotllament de l'educació literària són: els contes, les endevinalles, els travallengües, els refranys i els còmics. Sent estos últims molt útils per a despertar l'interés per la literatura en l'alumnat ja que li sol motivar molt, perquè la comprensió està facilitada pel suport de la quantitat de dibuixos.
En definitiva, l'educació literària busca promoure en l'alumnat l'experiència literària, és a dir, el descobriment per part del lector de quines paraules que algú va escriure en un altre temps, en un altre lloc, tenen a veure amb ell i la seua relació amb el món. Però l'experiència del literari pot tindre també una dimensió pública, social. La formació literària és l'habilitat per a la interacció que suggerix el pacte de lectura entre el text i l'autor. La finalitat d'esta s'orienta a ensenyar i a valorar amb matisos distints les produccions de cada època; en conseqüència d'esta educació, es qualifica el lector com a receptor actiu que participa, coopera i interactua amb el text; i en això es troba el pilar fonamental didàctic per a l'educació literària.
- Descobrisca la lectura com a experiència satisfactòria.
- Done una resposta afectiva positiva cap al text.
- Reconega en el text vivències pròpies.
- S'identifique amb els personatges.
- Sàpia interpretar el sentit del text.
- Conega els elements literaris.
En segon lloc, hem de saber que l'educació literària es relaciona directament amb el desenrotllament de la competència literària, la qual cosa comporta que l'alumno/a aconseguisca i desenrotlle una sèrie d'habilitats com ara:
- Comprensió lectora.
- Adquisició d'hàbits de lectura.
- Capacitat per a l'anàlisi i la interpretació dels textos.
- Disposició afectiva cap al gaudi de les obres literàries.
- Escriptura de textos produïts amb intenció literària.
L'educació literària s'entén com un acostament a la literatura des de les seues expressions més senzilles. La lectura, la indagació de l'escriptura, la narració, la pràctica de jocs retòrics o l'escolta de textos propis de la literatura oral han de contribuir al creixement de la competència literària, com a element de la competència comunicativa, i com una aproximació a l'expressió artística i al valor hereditari de les obres literàries.
Per tant, l'educació literària implica guiar en les lectures i d'esta manera crear en l'alumne l'aprenentatge i el coneixement d'estratègies de lectura. No obstant això, açò és un procés difícil ja que apareixen tres problemes didàctics com són :
- Acordar quins coneixements són convenients.
- El mode d'introduir-los.
- En quin moment.
Per a resoldre estos problemes, és de gran utilitat conéixer els coneixements previs dels alumnes com a lectors. D'esta manera, els mestres podran adaptar els textos literaris i establir vincles entre el lector i el text. Açò ajuda a fomentar la creativitat, la capacitat de raonament i el pensament crític de l'alumnat. Les manifestacions literàries més importants aplicades durant l'etapa d'educació primària per al desenrotllament de l'educació literària són: els contes, les endevinalles, els travallengües, els refranys i els còmics. Sent estos últims molt útils per a despertar l'interés per la literatura en l'alumnat ja que li sol motivar molt, perquè la comprensió està facilitada pel suport de la quantitat de dibuixos.
En definitiva, l'educació literària busca promoure en l'alumnat l'experiència literària, és a dir, el descobriment per part del lector de quines paraules que algú va escriure en un altre temps, en un altre lloc, tenen a veure amb ell i la seua relació amb el món. Però l'experiència del literari pot tindre també una dimensió pública, social. La formació literària és l'habilitat per a la interacció que suggerix el pacte de lectura entre el text i l'autor. La finalitat d'esta s'orienta a ensenyar i a valorar amb matisos distints les produccions de cada època; en conseqüència d'esta educació, es qualifica el lector com a receptor actiu que participa, coopera i interactua amb el text; i en això es troba el pilar fonamental didàctic per a l'educació literària.
Paratextos
Entenem com a
definició de paratext tot allò que acompanya al text principal d’una obra
literària, es a dir, es el que complementa una composició literària. Com a
paratextos a un llibre podem trobar per exemple: el títol, subtítol, pròleg,
els índex, notes a peu de pagina, etc. Son aquelles aportacions extres al text
que ens van a servir per ajudar a entendre-ho més fàcilment. A més també es
considera paratext la informació que l’Editorial ens adjunta del autor en la
contraportada del llibre. El paratext ens obrirà les portes a fer una crítica
sobre l’obra llegida.
Paraliteratura
La paraliteratura
es aquella literatura que compren generes que estan únicament destinats al
consum massiu. Es podria dir que es un tipus de literatura que culturalment no
ens va a aportar moltes coses ni ens va a fer pensar en una critica del que
l’obra ens vol contar, solament es busca l’entreteniment del lector y la venta
massiva de exemplars. La paraliteratura pot ser el camí perfecte per a que el
lector es vaja iniciant en la literatura poc a poc.
Intertextualitat
La
intertextualitat es la relació que te un text ja siga oral o escrit amb altres textos.
Aquesta relació pot ser contemporània o històrica, es a dir, el text pot estar
relacionat amb un text de la actualitat o amb un històric. El conjunt de textos
amb el que es vincula explicita o implícitament un text construirà un context
en el que influirà tant la producció literària com en la comprensió del discurs
literari.
Gènere Assagistic
“Es un escrito en prosa, de extensión variada, de carácter didáctico
e interpretativo, en el que el autor aborda, desde un punto de vista personal y
subjetivo, un determinado tema, con gran flexibilidad de métodos y con una
clara voluntad en su estilo” (Bounza Álvarez, González Bernal, Pérez Fuente,
Romeo Rodríguez y Vázquez Sánchez, 2008) El gènere assagístic té el seu origen al segle XVI concretament a França
i el seu pioner va ser l’escriptor Montaigne. Es tracta d’un gènere que
consisteix en realitzar una reflexió personal tractant un tema concret. Es
tracta d’un gènere literari obert ja que tant el contingut com la forma que
l’autor li donarà a la seua obra serà lliure. Son textos que tenen una extensió
variable, textos normalment argumentatius, la temàtica que presenten es variada
i sense ser demostrada científicament. La seua estructura tracta de una
introducció on l’autor indicarà la seua intenció amb l’assaig, un
desenvolupament –el qual es la part més extensa- on està la exposició i
anàlisis del tema i per finalitzar l’assaig trobarem una petita conclusió on es
recopilaran totes les idees del autor sobre el tema tractat.
En resum,
l’assaig es un gènere literari que no te molta antiguitat, escrits en prosa,
amb una temàtica de actualitat i sense estar especialitzada, amb una estructura
oberta i lliure, presenta un estil crític, elegant i àgil. La finalitat del
assaig es fer reflexionar al lector i crear opinió de forma amena. Alguns dels
subgèneres de l’assaig són: memòries, biografies, periodisme literari, etc.
Literatura de tradició oral
Es aquella que es
conta mitjançant la veu. Primera literatura que es va donar a terme ja que des
de abans que estigués escrita en papers la gent ja es contava histories
mitjançant la veu. En la literatura oral podem trobar alguna problemàtica com
per exemple qui es el autor y on recau l’origen de la historia “El concepto de cuento de tradición oral
implica una serie de problemas que se encuentran en todas las manifestaciones
genéricas de la literatura de tradición oral: denominación, autoría,
especificidad, origen y antigüedad.” (Morote Magán, 2008)
Les histories que
es transimitien mitjançant la literatura oral servien per engrandir alguna
gesta que es realitzava a la zona el la que es contava la historia. Un exemple
de la transmissió de la literatura oral son els joglars els quals narraven les
histories que coneixien –entonades
poèticament- , a la resta de persones
com a entreteniment.
En la actualitat
per introduir als alumnes en la literatura es fan narracions en veu alta de
contes, lo qual també significa literatura oral ja que els alumnes estan
sentint el que el narrador els transmiteix de l’obra que està escrita “La narración oral y la lectura en voz alta
son dos actividades que se deben alternar tanto en la Educación Infantil, como
en todos los niveles de la Educación Primaria, pues tanto una como otra
constituyen una oportunidad para adquirir destreza en el escuchar, que además
proporciona contacto y acercamiento al contador o lector mediante su voz. A
través de la narración oral y de la lectura en voz alta, si se hace bien y
expresivamente, podemos conducir a los niños al gusto por la lectura
silenciosa, individual, considerada como un coloquio íntimo entre el autor y el
lector, coloquio que se convierte en un proceso receptivo, a través del cual se
pueden extraer los sentidos del texto y sus múltiples significados.” (Morote
Magán, 2008)
Competència literària
La competència literària al igual que la literatura ha de ser matisada en múltiples aspectes per tant no podem oferir una definició com a tal del concepte els aspectes que hem de tenir en compte per intentar trobar una definició de competència literària han de ser; la dispersió de recursos, procediments, innovació, etc. Per a T. Van Dijk la competència literària es tracta de la capacitat productiva i la interpretativa de la persona.
La competència literària va ser definida com “una adquisición soiocultural, surgida del contacto directo con creaciones valoradas como literarias, M Bierwish (1965/1970)” també considera Aguiar e Silva (1980) “ el conocimiento de los mecanismos poéticos son de adquisición sociocultural, la cual es distinta a la adquisición del lenguaje” per altra part J.J. Thomas indica que “ la competencia literaria no es una facultad general, sino una aptitud aprendida y es una facultad derivada y relacionada con la competencia lingüística”.
La literatura juvenil serà l’inici per a que una persona obtinga una competència literària adequada, les funcions que la literatura juvenil podrà desenvolupar en la construcció de la competència literària dels nostres alumnes seran les següents:
1. “Proyección y mantenimiento de los valores, formes, estructures y referentes de la cultura
2. Observación de que las peculiaridades del discurso y de los géneros literarios se basan en la reelaboración de modelos y estructuras presentes en la tradición literaria.
3. Apreciación –a través de la participación personal en la comprensión y en el placer receptor- del hecho literario como exponente de la permanencia de lo literario como exponente cultural.
4. Formación del hábito lector, como medio para el progresivo desarrollo de experiencias lectoras que se integran en la competencia literaria.
5. Determinación del lector modelo (lector implícito) como destinatario ideal que requiere toda obra literaria, según la previsión del autor.
6. Potenciación de la cooperación o interacción receptora, como función básica para trabajar aspectos de la formación para la recepción, para la construcción del significado y para la interpretación.
7. Identificación de las peculiaridades del discurso literario
8. Establecimiento de conexiones intertextuales que permitan relacionar las producciones literarias y vincularlas como exponentes de un género o de una ideología.” (Méndez Fillola, 2008)
Per tant podem afirmar que per a que es puga dir que una persona ha desenvolupat la seua competència literària haurà de ser capaç de llegir i entendre l’obra que se li ha presentat mitjançant les estratègies lectores i comprensives pertinents. Aquest text haurà de llegir-lo des de un punt de vista sociocultural. Haurà de ser capaç d’explicar elements de la teoria literària present i llegir el text d’una forma critica. A més la persona a la que se li presenta l’obra haurà de saber els estils literaris que s’empren, conèixer l’autor o autora del text i les seues obres més representatives. També un dels trets de una correcta competència literària serà la creació de textos literaris de un caràcter semblant als llegits, poder opinar sobre el que l’obra llegida ha despertat en la persona i poder compartir les opinions critiques amb altra gent que ha pogut llegir l’obra. Per últim haurà de saber relacionar l’obra amb altres produccions literàries produïdes en l’època del text llegit.
La competència literària va ser definida com “una adquisición soiocultural, surgida del contacto directo con creaciones valoradas como literarias, M Bierwish (1965/1970)” també considera Aguiar e Silva (1980) “ el conocimiento de los mecanismos poéticos son de adquisición sociocultural, la cual es distinta a la adquisición del lenguaje” per altra part J.J. Thomas indica que “ la competencia literaria no es una facultad general, sino una aptitud aprendida y es una facultad derivada y relacionada con la competencia lingüística”.
La literatura juvenil serà l’inici per a que una persona obtinga una competència literària adequada, les funcions que la literatura juvenil podrà desenvolupar en la construcció de la competència literària dels nostres alumnes seran les següents:
1. “Proyección y mantenimiento de los valores, formes, estructures y referentes de la cultura
2. Observación de que las peculiaridades del discurso y de los géneros literarios se basan en la reelaboración de modelos y estructuras presentes en la tradición literaria.
3. Apreciación –a través de la participación personal en la comprensión y en el placer receptor- del hecho literario como exponente de la permanencia de lo literario como exponente cultural.
4. Formación del hábito lector, como medio para el progresivo desarrollo de experiencias lectoras que se integran en la competencia literaria.
5. Determinación del lector modelo (lector implícito) como destinatario ideal que requiere toda obra literaria, según la previsión del autor.
6. Potenciación de la cooperación o interacción receptora, como función básica para trabajar aspectos de la formación para la recepción, para la construcción del significado y para la interpretación.
7. Identificación de las peculiaridades del discurso literario
8. Establecimiento de conexiones intertextuales que permitan relacionar las producciones literarias y vincularlas como exponentes de un género o de una ideología.” (Méndez Fillola, 2008)
Per tant podem afirmar que per a que es puga dir que una persona ha desenvolupat la seua competència literària haurà de ser capaç de llegir i entendre l’obra que se li ha presentat mitjançant les estratègies lectores i comprensives pertinents. Aquest text haurà de llegir-lo des de un punt de vista sociocultural. Haurà de ser capaç d’explicar elements de la teoria literària present i llegir el text d’una forma critica. A més la persona a la que se li presenta l’obra haurà de saber els estils literaris que s’empren, conèixer l’autor o autora del text i les seues obres més representatives. També un dels trets de una correcta competència literària serà la creació de textos literaris de un caràcter semblant als llegits, poder opinar sobre el que l’obra llegida ha despertat en la persona i poder compartir les opinions critiques amb altra gent que ha pogut llegir l’obra. Per últim haurà de saber relacionar l’obra amb altres produccions literàries produïdes en l’època del text llegit.
diumenge, 26 de març del 2017
Copetència mediàtica.
Capacitat
de realitzar una anàlisi reflexiva a prop de la informació que
rebem constantment a través dels diferents mitjans de comunicació
Per a aconseguir esta competència es necessària una formació en
mitjans des de l'àmbit educatiu, i esta ha de ser apresa i aplicada
a través de les ferramentes digitals. Les persones que desenrotllen
esta competència, són capaços de desembolicar-se en qualsevol
dimensió comunicativa i tecnolóica.
Competència lectora.
És
una definició complexa perque ha anat evolucionant al llarg de la
història. Actualment es coneix amb el terme de competència lectora
a l'habilitat per a conéixer, entendre, usar i interpretar textos
escrits, a fi d'aconseguir els objectius del lector, els quals varien
en funció de l'edat i les aspiracions personals així com de les
situacions i entorns en que interactua. Durant el procés
d'adquisició de la informació dels textos escrits, el lector
presenta un paper actiu i interactiu.
Cànon literari.
Coneixem
amb la paraula cànon a tot allò que és considerat modèlic. En
l'àmbit de la literatura, solem cridar cànon literari al conjunt
d'obres clàssiques que a causa de les seues característiques
originals i de qualitat han romàs vigents al llarg de la història.
No obstant això, el cànon literari no és una llista tancada, ja
que varia en funció de les diferents cultures i el caires personals.
Gènere líric
A continuació analitzarem la
definició de génere líric. Per a això creiem necessari fer
referència a l'origen del seu propi nom.
La
lírica és un terme que deriva de la paraula lira, un instrument
musical que en l'antiga Grècia s'utilitzava per a compondre música
que acompanyara als poemes. Habitualment el génere líric
s'estructura en versos. Les seues obres són de caràcter subjectiu.
Reflectixen vivències i creences íntimes de la persona que les
compon. L' autor expressa els seus sentiments i emocions, tant
ficticis com reals, transmetent d'esta manera la percepció
particular que té del món. Igual que la resta de géneres
literaris, el génere líric es descompon així mateix de diferents
subgéneres: romanç sonet, sàtira, oda, elegia, égloga etc, a
continuació donem una breu descripció de cada un d'ells:
- El romanç és una composició poètica constituïda per una sèrie indefinida de versos, generalment octosíl·labs, que rimen en assonant els parixes i queden solts els imparells.
- El sonet és un escrit poètic constituït per catorze versos d'art major, normalment hendecasíl·labs, i rima consonant, que es distribuïxen en dos quartets i dos tercets.
- La sàtira: és un poema jocós que ridiculitza un personatge o a un objecte. És una espècie de Caricatura feta amb paraules.
- L'oda: és un poema que tracta d'una gesta heroica o d'un heroi. El seu objectiu és exalçar una persona o a un esdeveniment. Alguns poetes han escrit també odes a coses quotidianes.
- L'elegia: és una composició en la qual l'autor plora la mort d'un ser volgut. - L'ègloga: és el lament de dos falsos pastors sobre les seues penes d'amor, en una naturalesa idíl·lica.
Gèneres literaris.
''El
génere és un fenomen complex la definició del qual pressuposa la
combinació de diversos criteris: quantitatius, lingüístic-
enunciatius, estilístics, formals, temàtics, històrics,
sociológics etc.'' (Spang, 1996) . Basant-nos en la definició de
Spang, podem referir-nos amb el terme de génere literari a una forma
de catalogar la literatura. Per a realitzar esta classificació es
tenen en compte diferent característiques de les composicions, així
com l'ús de l'idioma i la temàica determinada, però primordialment
la construcció d'estes. és a dir, classifiquem les obres en
diferents géneres depenent de les seues peculiaritats estàtiques.
Esta separació de les obres en géneres es ve fent des de la
història. El filòsof i científic Aristóteles és considerat el
primer crític literari ja que va assenyalar les disparitats entre la
tragédia i la comèdia. Així mateix, va ser ell qui va fer la
distinció dels tres géneres literaris: lírica, lírica i
dramàtica, coneguts actualment com: narrativa, poesia i teatre. Amb
este canvi de nom, ja podem verificar que els géeres han anat
evolucionant al llarg de les distintes époques. Crítics literaris
com Tzvetan Todorov afirmen que ''sería un signe d'auténtica
modernitat en un escriptor no sotmetre's ja a la separació de
géneres.'' Amb este testimoni Todorov no vol dir que els géneres
estiguen o hagen desaparegut sinò que, com diu el crític literari i
intel.lectual francés Maurice Blanchot, els géneres del passat han
sigut reemplaçats per altres. Un nou génere prové de la reforma
d'un o diversos géneres vells, ja siga per transposició d'estos,
per descentramiento o per unió d'ambdós. En resum, podem concloure
que un génere literari és un grup de propietats retóriques i
semiótiques que ens permeten ordenar les composicions literaris en
grups pel seu contingut.
divendres, 24 de març del 2017
Literatura i fet literari
Per naturalesa els éssers humans contem la nostra vida en forma de relats. Per a tots nosaltres la manera d´obrir les portes del llenguatge i el pensament és endinsant-nos en la literatura.
Però, la literatura que coneixem aparegué del no-res? Doncs la resposta es ben clara: no, no i no. Des de que aparegueren els primers ritus funeraris fins al descobriment de les primeres escriptures, entre el tres mil dos cents i el mil abans de crist, ja hi havia un tipus de literatura que convivia amb els éssers humans d´aquelles èpoques. No hi era altra que la literatura oral. Aquest tipus de literatura ens acompanya des de l´aparició de la parla; es a dir, des de que tenim memòria.
Així mateix, la religió juga un paper molt important en la història, com ja sabem. A més, quasi totes les formes orals que coneixem de la literatura estan lligades d´una manera o altra a les religions. Fins i tot, les primeres composicions literàries que varen ser descobertes, cantaven a tots els deus, pregant i resant pels morts.
Què entenem per literatura? Aquesta és el conjunt de produccions literàries compostes en diferents llengües i diferents períodes, es a dir, es el conjunt d´escrits a una matèria o un assumpte. La principal característica que presenta la literatura o el que la diferència de la resta d´activitats considerades com a arts, és el tindre com a pilar fonamental e inamovible el llenguatge.
Històricament, s´han donat diferents definicions de la literatura com les següents:
- Segons Roman Jakobson el objecte de la literatura es la literalitat, que es lo que fa d’una obra determinada una obra literària.
- Segons Tzevetan Todorov la literatura es un medi de tomar posició front als valors de la societat; digam d’una vegada que es ideologia. Tota la literatura ha sigut sempre ambdós: art e ideologia.
Però, la literatura que coneixem aparegué del no-res? Doncs la resposta es ben clara: no, no i no. Des de que aparegueren els primers ritus funeraris fins al descobriment de les primeres escriptures, entre el tres mil dos cents i el mil abans de crist, ja hi havia un tipus de literatura que convivia amb els éssers humans d´aquelles èpoques. No hi era altra que la literatura oral. Aquest tipus de literatura ens acompanya des de l´aparició de la parla; es a dir, des de que tenim memòria.
Així mateix, la religió juga un paper molt important en la història, com ja sabem. A més, quasi totes les formes orals que coneixem de la literatura estan lligades d´una manera o altra a les religions. Fins i tot, les primeres composicions literàries que varen ser descobertes, cantaven a tots els deus, pregant i resant pels morts.
Què entenem per literatura? Aquesta és el conjunt de produccions literàries compostes en diferents llengües i diferents períodes, es a dir, es el conjunt d´escrits a una matèria o un assumpte. La principal característica que presenta la literatura o el que la diferència de la resta d´activitats considerades com a arts, és el tindre com a pilar fonamental e inamovible el llenguatge.
Històricament, s´han donat diferents definicions de la literatura com les següents:
- Segons Roman Jakobson el objecte de la literatura es la literalitat, que es lo que fa d’una obra determinada una obra literària.
- Segons Tzevetan Todorov la literatura es un medi de tomar posició front als valors de la societat; digam d’una vegada que es ideologia. Tota la literatura ha sigut sempre ambdós: art e ideologia.
- Segons Joaquín Xirau la literatura, como el art, és una de les formes més altes de consciència, és una forma de coneixement i d’autorreconeixement.
- Segons Maria Moliner la literatura és l’art que utilitza la paraula com a medi d’expressió, la paraula parlada o escrita.
Encara així, hem triat a Gèrard Genette (1930-actualitat), un teòric francès de literatura i poètica. Ell es planteja una definició de literatura, la qual divideix en dos parts. Per una banda la literatura i per altra, el fet literari.
Aquesta definició fa possible aïllar aquest paradigmàtic concepte, la seua ficcionalitat i l´elaboració formal de la literatura. Ell mateix prefereix anomenar-ho “dicció”, de manera que arreplega al seu abast el criteri remàtic, oposat al criteri temàtic de la paraula ficció. D´una forma més clara podem afirmar que la literatura es llengua i cultura al mateix temps.
Doncs tots els textos, sense importar el seu tipus, poden ser considerats literatura. Normalment ens referim només a aquells textos que estan escrits amb una qualitat determinada i un llenguatge formal. Per exemple, en aquesta definició estarien exclosos altres formes, considerades populars, com els còmics o algunes novel·les específiques.
Així mateix, la novel·la, el teatre i més, son considerats per Genette. G (1930) com a gèneres de ficció. Mentre les modalitats poemàtiques, al mateix temps que els gèneres de ficció son constitutivament literaris. Justifica, d´aquesta forma un món que no pertany al real i és molt diferent, i d´altra banda, per la seua elaboració molt més complexa i formal.
Tan es així que una narració històrica o qualsevol llibre funcional poden ser exemples de literatura en procés de creació i definició del seu valor.
D´altra banda, el fet literari pot considerar-se un fet històric, el qual canvia amb el pas del temps. Açò es debut a la seua part històrica que comentaven al principi del text. Les teories que intenten explicar el concepte de fet literari actual o, inclòs, el de fa temps enrere, tenen un problema comú. Aquest és que en la seua majoria, no serveixen per a explicar les manifestacions de la evolució del fet literari que encara està per arribar, es a dir, pot explicar el fet literari del moment estudiar però no el proper.
La definició de fet literari està immers en el propi concepte de literatura. Així, podem dir que el fet literari és encara anterior a l´escriptura, de fet, això el demostràvem al principi del text, donant xifres més concretes per a demostrar-ho. Encara així, la transmissió oral es el millor fet possible per a demostrar-ho.
- Segons Maria Moliner la literatura és l’art que utilitza la paraula com a medi d’expressió, la paraula parlada o escrita.
Encara així, hem triat a Gèrard Genette (1930-actualitat), un teòric francès de literatura i poètica. Ell es planteja una definició de literatura, la qual divideix en dos parts. Per una banda la literatura i per altra, el fet literari.
Aquesta definició fa possible aïllar aquest paradigmàtic concepte, la seua ficcionalitat i l´elaboració formal de la literatura. Ell mateix prefereix anomenar-ho “dicció”, de manera que arreplega al seu abast el criteri remàtic, oposat al criteri temàtic de la paraula ficció. D´una forma més clara podem afirmar que la literatura es llengua i cultura al mateix temps.
Doncs tots els textos, sense importar el seu tipus, poden ser considerats literatura. Normalment ens referim només a aquells textos que estan escrits amb una qualitat determinada i un llenguatge formal. Per exemple, en aquesta definició estarien exclosos altres formes, considerades populars, com els còmics o algunes novel·les específiques.
Així mateix, la novel·la, el teatre i més, son considerats per Genette. G (1930) com a gèneres de ficció. Mentre les modalitats poemàtiques, al mateix temps que els gèneres de ficció son constitutivament literaris. Justifica, d´aquesta forma un món que no pertany al real i és molt diferent, i d´altra banda, per la seua elaboració molt més complexa i formal.
Tan es així que una narració històrica o qualsevol llibre funcional poden ser exemples de literatura en procés de creació i definició del seu valor.
D´altra banda, el fet literari pot considerar-se un fet històric, el qual canvia amb el pas del temps. Açò es debut a la seua part històrica que comentaven al principi del text. Les teories que intenten explicar el concepte de fet literari actual o, inclòs, el de fa temps enrere, tenen un problema comú. Aquest és que en la seua majoria, no serveixen per a explicar les manifestacions de la evolució del fet literari que encara està per arribar, es a dir, pot explicar el fet literari del moment estudiar però no el proper.
La definició de fet literari està immers en el propi concepte de literatura. Així, podem dir que el fet literari és encara anterior a l´escriptura, de fet, això el demostràvem al principi del text, donant xifres més concretes per a demostrar-ho. Encara així, la transmissió oral es el millor fet possible per a demostrar-ho.
Tot el anteriorment mencionat fa de la literatura, del fet literari i de la seua definició conjunta o separada un món de idees que s’ha anat confeccionant al llarg de la historia, adaptant-se als canvis que s’han produït en el seu estudi i que hui dia es continua confeccionant.
Gèneres narratius
Els gèneres narratius son aquells en els quals es relaten uns fets inventats o reinventats, desenvolupats en un espai i un temps determinats. Són fets que parteixen d´una realitat concreta i que arriben als lectores a través del llibre.
Segons Ricardo Piglia el relat avança seguint un pla i al final fa veure un sentit secret que estava xifrat i absent en la successió clara dels fets que es contaven al principi. Tal i com diu Ricardo Piglia, la narrativa es un art en el qual es conta un fet, però que sempre has d´arribar al final per a descobrir el secret que amaga.
En el gènere narratiu de ficció hi ha tres subgèneres: novel·la, conte i roman. La novel·la es el gènere més extens i presenta una major complexitat amb una estructura típica (plantejament, nus i desenllaç). El conte i el roman son més breus i se solen centrar en un conflicte. Els contes solen tenir una intenció de moralitzar o entretenir. A més son més moderns i d´estructura semblant a la novel·la; i els podem classificar com a popular o folklòrics, de tradició oral i literaris.
En quant a la narrativa tradicional arreplega històries explicades oralment i anònimament. Per una banda tenim les rondalles i les faunes (rondalles animalístiques), que utilitzen regles mnemotècniques i incorporen elements fantàstics. Per altra banda tenim les llegendes sobre personatges, objectes o llocs vinculats a l´imaginari popular, normalment destinades als infants. Aquestes tenen una finalitat moralitzadora, emprant un llenguatge senzill. Les llegendes son narracions que parteixen d´un fet històric real que ha estat reinterpretat, deformat i embellit per a la imaginació popular amb elements inversemblants i meravellosos.
Per últim, la narrativa de memòries i la narrativa històrica es basen en fets reals recreats pels autors protagonistes dels fets o molt vinculats al protagonista. En el primer cas, com a testimonis directes; en el segon, com a testimonis externs. Expliquen fragments de la història col·lectiva des del punt de vista personal, humà i utilitzen els recursos propis de la narrativa: esdeveniments, personatges, espai, temps, narrador, punt de vista, etc.
Segons Ricardo Piglia el relat avança seguint un pla i al final fa veure un sentit secret que estava xifrat i absent en la successió clara dels fets que es contaven al principi. Tal i com diu Ricardo Piglia, la narrativa es un art en el qual es conta un fet, però que sempre has d´arribar al final per a descobrir el secret que amaga.
En el gènere narratiu de ficció hi ha tres subgèneres: novel·la, conte i roman. La novel·la es el gènere més extens i presenta una major complexitat amb una estructura típica (plantejament, nus i desenllaç). El conte i el roman son més breus i se solen centrar en un conflicte. Els contes solen tenir una intenció de moralitzar o entretenir. A més son més moderns i d´estructura semblant a la novel·la; i els podem classificar com a popular o folklòrics, de tradició oral i literaris.
En quant a la narrativa tradicional arreplega històries explicades oralment i anònimament. Per una banda tenim les rondalles i les faunes (rondalles animalístiques), que utilitzen regles mnemotècniques i incorporen elements fantàstics. Per altra banda tenim les llegendes sobre personatges, objectes o llocs vinculats a l´imaginari popular, normalment destinades als infants. Aquestes tenen una finalitat moralitzadora, emprant un llenguatge senzill. Les llegendes son narracions que parteixen d´un fet històric real que ha estat reinterpretat, deformat i embellit per a la imaginació popular amb elements inversemblants i meravellosos.
Per últim, la narrativa de memòries i la narrativa històrica es basen en fets reals recreats pels autors protagonistes dels fets o molt vinculats al protagonista. En el primer cas, com a testimonis directes; en el segon, com a testimonis externs. Expliquen fragments de la història col·lectiva des del punt de vista personal, humà i utilitzen els recursos propis de la narrativa: esdeveniments, personatges, espai, temps, narrador, punt de vista, etc.
Pla lector
Un pla lector es el disseny de una actuació destinada a afavorir la competència lectora del alumnat i la apropiació del gust per la lectura. Es una estratègia integral per al foment de la lectura.
Segons Ángel Díaz Barriga la comprensió lectora està present en tots els escenaris acadèmics dels diferents nivells educatius, es considera com una activitat crucial per a l’aprenentatge escolar. Aquest motiu donat per aquest autor es un dels motius principals per a construir un bon pla lector.
Per a poder desenvolupar eficientment les competències comunicatives dels estudiantes, es necessari plantejar-se un projecte global el qual implique les diferents àrees i etapes del procés pedagògic.
Concretament, el pla lector escolar consisteix en un conjunt d´estratègies ideades per a la millora de la competència lectora i el desenvolupament del hàbit lector entre l´alumnat. Ha d´incloure diferents activitats i tractar el tema des de diversos angles, que permeten complir els objectius plantejats.
No hi ha un pla lector model. Cada centre, grup i alumne requereix un anàlisi previ abans de que el docent decidisca quals seran els llibres i les activitats que configuren aquest pla de actuació.
El que podem assegurar es que un pla lector adequat a les necessitats de cada grup i alumne aconseguirà fomentar la lectura, el pensament crític i el aprendre a pensar. A més, facilitarà l´adquisició i el desenvolupament de la competència lectora, afavorint en els alumnes l´interès per la lectura.
Aquest interès del que parlem no s´entén només com a part fonamental del seu aprenentatge, sinó també com a font de entreteniment i plaer.
Un pla lector bé estructurat pot aconseguir sorprenents resultats.
Segons Ángel Díaz Barriga la comprensió lectora està present en tots els escenaris acadèmics dels diferents nivells educatius, es considera com una activitat crucial per a l’aprenentatge escolar. Aquest motiu donat per aquest autor es un dels motius principals per a construir un bon pla lector.
Per a poder desenvolupar eficientment les competències comunicatives dels estudiantes, es necessari plantejar-se un projecte global el qual implique les diferents àrees i etapes del procés pedagògic.
Concretament, el pla lector escolar consisteix en un conjunt d´estratègies ideades per a la millora de la competència lectora i el desenvolupament del hàbit lector entre l´alumnat. Ha d´incloure diferents activitats i tractar el tema des de diversos angles, que permeten complir els objectius plantejats.
No hi ha un pla lector model. Cada centre, grup i alumne requereix un anàlisi previ abans de que el docent decidisca quals seran els llibres i les activitats que configuren aquest pla de actuació.
El que podem assegurar es que un pla lector adequat a les necessitats de cada grup i alumne aconseguirà fomentar la lectura, el pensament crític i el aprendre a pensar. A més, facilitarà l´adquisició i el desenvolupament de la competència lectora, afavorint en els alumnes l´interès per la lectura.
Aquest interès del que parlem no s´entén només com a part fonamental del seu aprenentatge, sinó també com a font de entreteniment i plaer.
Un pla lector bé estructurat pot aconseguir sorprenents resultats.
Gèneres audiovisuals
Segons Mariano Cebrián Herreros els gèneres apareixen històricament com una manera d’aproximació i configuració de la realitat per part dels usuaris. Varen nàixer a l’àmbit literari i es varen estendre. Els gèneres audiovisuals estan a l´ordre del dia, tant es així que molt poques persones encara es resisteixen a formar part del món audiovisual.
A més, podem considerar-ho un mitjà més per a estendre la literatura arreu del món. Hi ha molts clàssics literaris dels que s´han fet pel·lícules i, cada vegada més, la nova literatura (sobre tot la juvenil) es porta a la gran pantalla. Si la vida et dona llimes, fes una llimonada.
A més, podem considerar-ho un mitjà més per a estendre la literatura arreu del món. Hi ha molts clàssics literaris dels que s´han fet pel·lícules i, cada vegada més, la nova literatura (sobre tot la juvenil) es porta a la gran pantalla. Si la vida et dona llimes, fes una llimonada.
Figures retòriques
Les figures retòriques ens ajuden a poder expressar el nostres pensaments sense la necessitat de complir les regles gramaticals tradicionals, es a dir, son una via d´eixida per a donar renda solta a la nostra ment.
Què seria de nosaltres sense la ironia, el sarcasme o les metàfores? Les figures retòriques ens donen l´oportunitat de fer realitat el dit de “no tot es el que pareix”. Gràcies a aquest fenomen del llenguatge podem parlar i escoltar sense la necessitat de prendre´ns les coses al peu de la lletra.
Què seria de nosaltres sense la ironia, el sarcasme o les metàfores? Les figures retòriques ens donen l´oportunitat de fer realitat el dit de “no tot es el que pareix”. Gràcies a aquest fenomen del llenguatge podem parlar i escoltar sense la necessitat de prendre´ns les coses al peu de la lletra.
Llibre
Segons Jorge Luis Borges un libro no es una expresión o una concatenación de expresiones, sino literalmente un volumen. Anant un poc mes enllà d´aquesta definició més tècnica que ens aporta l´autor argentí podem dir que un llibre és una de les principals i mes accessibles fonts d´informació i coneixement per a milers de persones. A més, han persistit al llarg dels anys difonent el coneixement i la historia de la Humanitat. El contingut i l´utilitat dels llibres comprèn una infinitat d´extensions i temes; poden ser recreatius (contes, novel·les, narracions...), informatius (notícies...), de consulta (diccionaris, enciclopèdies...), científics, educatius, etc.
Del mateix mode un llibre pot ser un amic amb el qual poder aïllar-te del món si ho necessites.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)