Gèneres literaris.

''El génere és un fenomen complex la definició del qual pressuposa la combinació de diversos criteris: quantitatius, lingüístic- enunciatius, estilístics, formals, temàtics, històrics, sociológics etc.'' (Spang, 1996) . Basant-nos en la definició de Spang, podem referir-nos amb el terme de génere literari a una forma de catalogar la literatura. Per a realitzar esta classificació es tenen en compte diferent característiques de les composicions, així com l'ús de l'idioma i la temàica determinada, però primordialment la construcció d'estes. és a dir, classifiquem les obres en diferents géneres depenent de les seues peculiaritats estàtiques. Esta separació de les obres en géneres es ve fent des de la història. El filòsof i científic Aristóteles és considerat el primer crític literari ja que va assenyalar les disparitats entre la tragédia i la comèdia. Així mateix, va ser ell qui va fer la distinció dels tres géneres literaris: lírica, lírica i dramàtica, coneguts actualment com: narrativa, poesia i teatre. Amb este canvi de nom, ja podem verificar que els géeres han anat evolucionant al llarg de les distintes époques. Crítics literaris com Tzvetan Todorov afirmen que ''sería un signe d'auténtica modernitat en un escriptor no sotmetre's ja a la separació de géneres.'' Amb este testimoni Todorov no vol dir que els géneres estiguen o hagen desaparegut sinò que, com diu el crític literari i intel.lectual francés Maurice Blanchot, els géneres del passat han sigut reemplaçats per altres. Un nou génere prové de la reforma d'un o diversos géneres vells, ja siga per transposició d'estos, per descentramiento o per unió d'ambdós. En resum, podem concloure que un génere literari és un grup de propietats retóriques i semiótiques que ens permeten ordenar les composicions literaris en grups pel seu contingut.