Gènere Assagistic

“Es un escrito en prosa, de extensión variada, de carácter didáctico e interpretativo, en el que el autor aborda, desde un punto de vista personal y subjetivo, un determinado tema, con gran flexibilidad de métodos y con una clara voluntad en su estilo” (Bounza Álvarez, González Bernal, Pérez Fuente, Romeo Rodríguez y Vázquez Sánchez, 2008) El gènere assagístic té el seu origen al segle XVI concretament a França i el seu pioner va ser l’escriptor Montaigne. Es tracta d’un gènere que consisteix en realitzar una reflexió personal tractant un tema concret. Es tracta d’un gènere literari obert ja que tant el contingut com la forma que l’autor li donarà a la seua obra serà lliure. Son textos que tenen una extensió variable, textos normalment argumentatius, la temàtica que presenten es variada i sense ser demostrada científicament. La seua estructura tracta de una introducció on l’autor indicarà la seua intenció amb l’assaig, un desenvolupament –el qual es la part més extensa- on està la exposició i anàlisis del tema i per finalitzar l’assaig trobarem una petita conclusió on es recopilaran totes les idees del autor sobre el tema tractat.

En resum, l’assaig es un gènere literari que no te molta antiguitat, escrits en prosa, amb una temàtica de actualitat i sense estar especialitzada, amb una estructura oberta i lliure, presenta un estil crític, elegant i àgil. La finalitat del assaig es fer reflexionar al lector i crear opinió de forma amena. Alguns dels subgèneres de l’assaig són: memòries, biografies, periodisme literari, etc.