Però, la literatura que coneixem aparegué del no-res? Doncs la resposta es ben clara: no, no i no. Des de que aparegueren els primers ritus funeraris fins al descobriment de les primeres escriptures, entre el tres mil dos cents i el mil abans de crist, ja hi havia un tipus de literatura que convivia amb els éssers humans d´aquelles èpoques. No hi era altra que la literatura oral. Aquest tipus de literatura ens acompanya des de l´aparició de la parla; es a dir, des de que tenim memòria.
Així mateix, la religió juga un paper molt important en la història, com ja sabem. A més, quasi totes les formes orals que coneixem de la literatura estan lligades d´una manera o altra a les religions. Fins i tot, les primeres composicions literàries que varen ser descobertes, cantaven a tots els deus, pregant i resant pels morts.
Què entenem per literatura? Aquesta és el conjunt de produccions literàries compostes en diferents llengües i diferents períodes, es a dir, es el conjunt d´escrits a una matèria o un assumpte. La principal característica que presenta la literatura o el que la diferència de la resta d´activitats considerades com a arts, és el tindre com a pilar fonamental e inamovible el llenguatge.
Històricament, s´han donat diferents definicions de la literatura com les següents:
- Segons Roman Jakobson el objecte de la literatura es la literalitat, que es lo que fa d’una obra determinada una obra literària.
- Segons Tzevetan Todorov la literatura es un medi de tomar posició front als valors de la societat; digam d’una vegada que es ideologia. Tota la literatura ha sigut sempre ambdós: art e ideologia.
- Segons Joaquín Xirau la literatura, como el art, és una de les formes més altes de consciència, és una forma de coneixement i d’autorreconeixement.
- Segons Maria Moliner la literatura és l’art que utilitza la paraula com a medi d’expressió, la paraula parlada o escrita.
Encara així, hem triat a Gèrard Genette (1930-actualitat), un teòric francès de literatura i poètica. Ell es planteja una definició de literatura, la qual divideix en dos parts. Per una banda la literatura i per altra, el fet literari.
Aquesta definició fa possible aïllar aquest paradigmàtic concepte, la seua ficcionalitat i l´elaboració formal de la literatura. Ell mateix prefereix anomenar-ho “dicció”, de manera que arreplega al seu abast el criteri remàtic, oposat al criteri temàtic de la paraula ficció. D´una forma més clara podem afirmar que la literatura es llengua i cultura al mateix temps.
Doncs tots els textos, sense importar el seu tipus, poden ser considerats literatura. Normalment ens referim només a aquells textos que estan escrits amb una qualitat determinada i un llenguatge formal. Per exemple, en aquesta definició estarien exclosos altres formes, considerades populars, com els còmics o algunes novel·les específiques.
Així mateix, la novel·la, el teatre i més, son considerats per Genette. G (1930) com a gèneres de ficció. Mentre les modalitats poemàtiques, al mateix temps que els gèneres de ficció son constitutivament literaris. Justifica, d´aquesta forma un món que no pertany al real i és molt diferent, i d´altra banda, per la seua elaboració molt més complexa i formal.
Tan es així que una narració històrica o qualsevol llibre funcional poden ser exemples de literatura en procés de creació i definició del seu valor.
D´altra banda, el fet literari pot considerar-se un fet històric, el qual canvia amb el pas del temps. Açò es debut a la seua part històrica que comentaven al principi del text. Les teories que intenten explicar el concepte de fet literari actual o, inclòs, el de fa temps enrere, tenen un problema comú. Aquest és que en la seua majoria, no serveixen per a explicar les manifestacions de la evolució del fet literari que encara està per arribar, es a dir, pot explicar el fet literari del moment estudiar però no el proper.
La definició de fet literari està immers en el propi concepte de literatura. Així, podem dir que el fet literari és encara anterior a l´escriptura, de fet, això el demostràvem al principi del text, donant xifres més concretes per a demostrar-ho. Encara així, la transmissió oral es el millor fet possible per a demostrar-ho.
- Segons Maria Moliner la literatura és l’art que utilitza la paraula com a medi d’expressió, la paraula parlada o escrita.
Encara així, hem triat a Gèrard Genette (1930-actualitat), un teòric francès de literatura i poètica. Ell es planteja una definició de literatura, la qual divideix en dos parts. Per una banda la literatura i per altra, el fet literari.
Aquesta definició fa possible aïllar aquest paradigmàtic concepte, la seua ficcionalitat i l´elaboració formal de la literatura. Ell mateix prefereix anomenar-ho “dicció”, de manera que arreplega al seu abast el criteri remàtic, oposat al criteri temàtic de la paraula ficció. D´una forma més clara podem afirmar que la literatura es llengua i cultura al mateix temps.
Doncs tots els textos, sense importar el seu tipus, poden ser considerats literatura. Normalment ens referim només a aquells textos que estan escrits amb una qualitat determinada i un llenguatge formal. Per exemple, en aquesta definició estarien exclosos altres formes, considerades populars, com els còmics o algunes novel·les específiques.
Així mateix, la novel·la, el teatre i més, son considerats per Genette. G (1930) com a gèneres de ficció. Mentre les modalitats poemàtiques, al mateix temps que els gèneres de ficció son constitutivament literaris. Justifica, d´aquesta forma un món que no pertany al real i és molt diferent, i d´altra banda, per la seua elaboració molt més complexa i formal.
Tan es així que una narració històrica o qualsevol llibre funcional poden ser exemples de literatura en procés de creació i definició del seu valor.
D´altra banda, el fet literari pot considerar-se un fet històric, el qual canvia amb el pas del temps. Açò es debut a la seua part històrica que comentaven al principi del text. Les teories que intenten explicar el concepte de fet literari actual o, inclòs, el de fa temps enrere, tenen un problema comú. Aquest és que en la seua majoria, no serveixen per a explicar les manifestacions de la evolució del fet literari que encara està per arribar, es a dir, pot explicar el fet literari del moment estudiar però no el proper.
La definició de fet literari està immers en el propi concepte de literatura. Així, podem dir que el fet literari és encara anterior a l´escriptura, de fet, això el demostràvem al principi del text, donant xifres més concretes per a demostrar-ho. Encara així, la transmissió oral es el millor fet possible per a demostrar-ho.
Tot el anteriorment mencionat fa de la literatura, del fet literari i de la seua definició conjunta o separada un món de idees que s’ha anat confeccionant al llarg de la historia, adaptant-se als canvis que s’han produït en el seu estudi i que hui dia es continua confeccionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada