Ressenya P27

Gramática de la fantasía. Introducción al arte de contar historias

Autor: Gianni Rodari 

Any: 2006 

Edició: 6 

Editorial: Editorial Planeta 

Abans de començar a enfonsar-nos en el llibre, hem de parlar de l´autor. D´aquesta forma podrem entendre millor el llibre en la seua totalitat. Gianni Rodari va nàixer a Lombardia (Italia) en 1920 i va morir en Roma 60 anys després. Dedicà la seua vida a escriure sobre i per als xiquets; va guanyar un premi Nobel i va aconseguir que les seus obres foren fonamentals per als professionals de l´ensenyança de la llengua i la literatura.  

“Gramática de la fantasía” és un llibre dividit per capítols, consta de 45 exactament, en els quals l´autor tracta de barrejar les seus pròpies experiències amb tècniques i possibles ajudes a persones que conviuen amb xiquets, inclòs per a ells mateixos.  

En aquest llibre l´autor italià tracta d´explicar diferents mètodes per ajudar tant a xiquets com a adults a contar i crear històries. L´autor creu que la creativitat i la imaginació són aspectes bàsics i indispensables. Però ,per a aconseguir-ho, les persones han de preparar-se i treballar de debò, per a la qual cosa Rondari dona moltíssim exercicis, dels quals parlarem més avant.  

Una gran part del llibre tracta d´experiències de l´autor en el camp dels xiquets, la qual cosa l´ajuda a entendre molts comportaments i actituds dels menuts.  

En la primera part del llibre, sobre tot al primer capítol, Rondari tracta de ficar en situació al lector explicant part de la seua vida i experiència. 

En la part central del llibre, l´autor explica moltes tècniques per a treballar els aspectes bàsics que comentaven al començar la nostra ressenya (imaginació i creativitat). 

Una altra part del llibre és la dedicada a les endevinalles, encara que baix el meu punt de vista, és la menys important. També hi ha una altra part que està més enfocada a les famílies i a les persones que conviuen amb els xiquets, que als professionals de l’ensenyança. És la  que tracta dels objectes de la casa i sobre tot del menjar.  

En l´ultima part de la obra l´autor parla dels contes tradicionals, reaccions del xiquets al escoltar-los i experiències personals. 

Arribats a aquest punt, no vaig a fer un resum capítol per capítol per a demostrar que m´he llegit el llibre, sinó que he intentat trobar diferents elements i aspectes que em poden servir ,com a futur docent, per a treballar l´educació literària i fomentar la formació literària.  

Entre totes les tècniques que aporta l’autor vaig a descriure les que més m’han agradat, i aquestes són: 

La tècnica de “espedaçar” una paraula obtenint varies lletres. És una tècnica simple; amb aquestes lletres espedaçades formem unes altres paraules o frases. Aquesta tècnica l’anomena “La china en el estanque” i em pareix un bon recurs per a fomentar la creativitat. Hi ha molts xiquets i adults que per si mateix no troben idees noves. Doncs amb aquest recurs, podem trobar moltes paraules i frases a partir d´una que ja teníem en el cap.  

El recurs del “Binomi fantàstic” el qual consisteix en utilitzar dos paraules, una serà escrita en una part visible de la pissarra i l’altra en una part no visible. Després unirem ambdós paraules i crearem una situació fantàstica determinada, per a, més tard, crear altres paraules noves a partir d’eixes. A l’igual que l’anterior tècnica em pareix una bona manera de crear situacions noves partint d´un punt comú.  

La tècnica anomenada “Que ocurriría si...” Consisteix en formular una qüestió que comence amb aquesta frase i elegint un subjecte i un predicat aleatori acabar la frase. A partir d’eixe punt es realitza una hipòtesi amb la qual es comença a treballar. A més aquest recurs el complica amb “El abuelo de Lenin”, introduint atributs, complements, verbs, etc.  

 “El prefijo arbitrario”  és altre recurs emprat per a fomentar la creativitat al formar paraules noves. Consisteix en formar paraules a partir d´un prefix aleatori. Aquesta activitat els serveix per a disparar la seua imaginació.  

La tècnica “Viejos juegos”. Aquesta activitat tracta d´aconseguir retalls de titulars de periòdics per a formar poemes o petites històries. No tots els poemes adquireixen un sentit molt lògic, però serveix per a poder veure la realitat d´una altra forma. Podem crear històries, poemes i, en general, literatura de qualsevol lloc, només tenim que voler fer-ho. 

 “El error creativo”, consisteix en crear històries a partir de errades comeses pels propis xiquets. D´aquesta forma augmenten la seua imaginació al mateix temps que corregeixen les seues errades de una forma no traumàtica.  

Un altre recurs és “El análisis de Befana”. En aquesta activitat es tracta de donar molta importància a un personatge en concret i crear històries al voltant d´ell. L´autor utilitza l’exemple de “Befana” explicant que el que ell pretén és que la imaginació treballe amb dades simples. A aquest mètode l´anomena anàlisis fantàstic. 

La tècnica de “El niño como protagonista”. Consisteix en crear històries amb el xiquet com a protagonista principal, deixant que ell mateix participe en la formació del conte. Em pareix fonamental per a que el propi creador es fique dins del conte. 

L´últim recurs que m’agradaria comentar és “La construcción de Limerick”. Aquesta tècnica tracta d´ajudar a desenvolupar la imaginació mitjançant la invenció d´una història ben estructurada i seguint uns passos: l´elecció del protagonista, la indicació d´una qualitat, la realització d´un predicat i l´elecció d´un epítet final.  

Totes aquestes tècniques mencionades són només alguns dels aspectes positius que he trobat al llarg del llibre i que creia que era convenient destacar per la seua importància i pel que m´han aportat.  

Com a part negativa de la lectura destacaria que és un llibre molt dens, amb molta informació la qual si no vas apuntant-la no la recordaràs dins d´un parell de setmanes. Però en l’aspecte literari no trobe cap element negatiu ja que tots són importants i d’utilitat  tant per a les aules com per a les cases.  

En conclusió, recomanaria aquest llibre a tota persona que estiga en contacte amb l´educació des de qualsevol punt de vista. És un llibre que serveix tant a alumnes majors, com a mestres, com a famílies, etc. Em pareix un llibre molt didàctic, ja que qualsevol de les tècniques proposades es poden dur a la pràctica. Gràcies a llibres com aquest molts mestres milloren la seua forma de donar classe i ajuden cada vegada més a tots els alumnes a fomentar la seua creativitat i imaginació. 

Aquest llibre el guardaré amb molta delicadesa per a tornar a traure’l quan siga mestre d’una escola. Estic segur que utilitzaré alguna de les tècniques que l´autor ens presenta.